Col.lecció Històries del Raval 4. Estimat carrer Aurora. Històries inacabades d’un indret de Barcelona. Manel Aisa Pàmpols, juliol de 2017. 60 pàgines. PVP 2,50€
Introducció
En aquest petit llibret de la col·lecció Històries del Raval, hi ha el propòsit d’aprofundir la història d’un carrer com és el de l’Aurora. Ens podríem preguntar, per què ens fixem en aquest carrer i no en d’altres propers, que
potser tenen una mica més d’història, com els de Riereta o Carretes que els precedeixen en la industrialització, o el de Sant Jeroni i Cadena que tenen biografies de personatges de més renom en la història de l’anarcosindicalisme.
Avui és un moment en el qual aquest carrer Aurora ha adquirit un significat especial per als moviments socials de la nostra ciutat i, de manera rellevant, per als alternatius del barri del Raval. El significat singular que ha adquirit l’
espai alliberat «Àgora Juan Andrés Benítez» en un moment que tanta necessitat tenim de racionalitzar debats entorn la propietat, l’ús indegut de la terra, o sobre l’especulació que cavalca d’una manera desbocada, cal sospesar i reflexionar entorn la vida de les persones i la seva relació amb l’espai que l’envolta. Repeteixo, parlar del carrer Aurora és fer una mica nostra la seva història oculta, encara que sigui amb petites pinzellades, per tal de protegir-nos de la sens raó dels que ens volen organitzar les nostres vides mitjançant l’espoli econòmic.
Una societat que castiga els seus iguals en benefici dels especuladors a través d’abstractes fons d’inversió que només beneficien uns pocs en detriment de la gran majoria, és una societat malaltissa, mancada d’independència, que l’adreça per un camí que, a la curta i a la llarga, sols troba una i altra vegada fam, misèria i destrucció.
En un món on el col·lapse i el canvi climàtic són inevitables, on la raça humana és en aquests moments un formiguer per la quantitat ingent de persones que hi ha al planeta, se’ns fa evident que és urgentíssim racionalitzar l’espai amb la singularitat de cada un dels seus racons, és a dir, cal construir a partir d’allò local com a única alternativa de resistència al col·lapse, i per a això és una premissa important l’exercici de «desaprendre»; reflexionar se’ns fa vital, amb tres condicions prèvies a partir de la nostra harmonia amb la natura: l’aire, la terra i l’aigua, que són elements naturals que han d’estar gestionats per l’administració local —per tothom— no per propietats que busquen benefici econòmic.
Aquests dies molts dels nostres amics, companys i col·legues de l’anarquisme, com Octavio Alberola, Carlos Taibo, o el mateix Tomás Ibáñez ens parlen i ens argumenten sobre el canvi climàtic; el col·lapse està servit i la fugida o
contrapartida sembla ser la Revolució, però es fa difícil creure en la revolució quan no hi ha revolucionaris en cap de les quatre cantonades de cadascun dels nostres continents. La sort ja fa temps que és a la «teulada», però sí que
hi ha una cosa a fer i aquesta cosa passa per l’economia local, per enrocarse cadascú en el seu lloc ja que recuperar el temps i l’espai ens ajuda contrarestar el desastre. Ens ho tenim de creure.
Hi ha un llibre que recentment he tornat a llegir, el tenia oblidat al calaix; em refereixo a Anarquismo ayer y hoy, editat l’any 1970 a Caracas i escrit per Luis Mercier Vega; quan parla de l’anarquisme a Espanya, i més en concret
encara de Barcelona amb els seus canvis socials, ens traça un fil conductor de contínua reflexió i evolució que ens ajuden a entendre perquè l’autor, anarquista francès, va formar part de la columna Durruti. Mercier analitza
els continus canvis socials que li va tocar viure i de quina manera allò que ell entén de la Barcelona dels anys de 1910, 20, 30, 40, 50, etc., avui són perfectament extrapolables a les històries reconstruïdes i inacabables del
carrer Aurora.
Per acabar, un altre llibre que sense voler ens porta a allò local és Solo tenemos un planeta, de Joan Martínez Alier y Jorge Wagensberg, de l’editorial Icaria, que ens ajuda fer-nos moltes preguntes i totes, o al menys la immensa majoria, unidireccionals en el sentit que necessitem connectar l’humà amb la natura.
És a dir, benvingut carrer Aurora!
