Mobilitzen 185 antiavalots per desallotjar 150 activistes de la PAH d’una seu del Banco Popular

JESÚS RODRÍGUEZ / @ALBERTMARTNEZ | 10/07/2013 La Directa

El trencament de les negociacions per part de la direcció del Banco Popular, una ordre de desallotjament del jutjat d’instrucció 2 de Barcelona i un enorme dispositiu policial planificat des del Departament d’Interior han fet pinya aquesta nit contra la PAH. L’acció simbòlica d’ocupar una oficina de la Rambla 128 de Barcelona ha finalitzat a les onze de la nit amb l’arribada de setze furgons de la Brigada Mòbil i set de l’ARRO Barcelona. L’actuació policial ha mostrat de retruc la cada cop més àmplia complicitat i simpatia de la ciutadania cap aquest moviment social.

Desenes de manifestants s’han tancat a l’oficina a quarts d’onze del matí ROBERT BONET Desenes de manifestants s’han tancat a l’oficina a quarts d’onze del matí ROBERT BONET

Després de vuit hores de negociacions els representants de l’entitat financera, encapçalats per Alejandro Kowalski, s’han aixecat de la taula i han sortit de l’oficina. No només han donat per finiquitats els acords amb en Jose Antonio, que reclama la dació en pagament i la condonació del deute pendent per un crèdit multidivisa, sinó que han materialitzat una denuncia per l’ocupació de l’establiment davant dels Mossos d’Esquadra. La policia catalana, malgrat no haver actuat mai així fins ara, ha demanat autorització al jutjat de guàrdia de Barcelona abans de procedir al desallotjament. La magistrada d’instrucció 2 de la ciutat ho ha ordenat per escrit després d’haver rebut la petició també per escrit del Banco Popular. A l’interior de l’entitat hi havia més de 150 persones tancades –hi han passat tot el dia i hi pensaven passar la nit–, i a l’exterior sumaven més de 200, amb l’afegitó de l’arribada constant de noves activistes de nuclis de la PAH a tot el territori català i les simpaties i complicitats de vianants i vehicles que circulaven per davant i feien sonar el claxon. Comitives de Martorell i Sabadell, per exemple, ha arribat paral·lelament a l’irrupció del dispositiu d’antiavalots.

Les unitats 4 i 7 de la Brigada Mòbil

Eren 185 agents, la majoria provinents de la comissaria central de Sabadell, adscrits a les unitats 4 i 7 de la Brigada Mòbil, però també n’hi havia de la comissaria d’antiavalots ARRO del passeig de Torras i Bages de Barcelona, de l’ABP Ciutat Vella, i de les unitats de mediació, videovigilància, informació i premsa. La Rambla i el carrer Canuda han quedat ocupats pels furgons, i els agents han perimetrat tota la zona. La meitat dels antiavalots anaven sense identificar i l’altra meitat duïa el llarguíssim i impossible de memoritzar NOP. El desallotjament s’ha perllongat durant una hora i mitja. Els policies aixecaven una a una a les activistes del terra, en alguns casos amb molt poca cura i amb el resultat de visibles hematomes als braços. Amb dues càmeres han enregistrat repetidament totes i cadascuna de les cares de la gent desallotjada i d’aquella que s’anava concentrant a l’exterior al crit de “Sí es pot” o tot aixecant els braços amb el clàssic “Aquestes són les nostres armes”. Gran ovació cada cop que sortia una activista de l’oficina custodiada per dos agents encaputxats. En alguns casos però, els policies s’han endut una considerable bronca, sobretot per tractar amb menyspreu i agressivitat a persones d’avançada edat. Ha estat el cas d’una empenta contra una àvia efectuada per l’antiavalot D411A4480, amb la corresponent escridassada de resposta que ha estat a punt desencadenar una gratuïta càrrega policial.

Alegria, convicció i solidaritat davant dels encaputxats

En Jose Antonio, l’afectat pel crèdit multidivisa del Banco Popular que ha impulsat l’acció d’avui, valorava l’actuació policial com a vergonyosa i feia la següent reflexió: “Els partits que governen estan finançats pel Banco Popular, el Banco Popular ens estafa i ens deixa sense diners ni habitatge, i ara el Govern utilitza la policia que paguem amb diners públics de tothom per desallotjar-nos i defensar els interessos dels que ens han robat”. L’Adrià s’ha dirigit megàfon en mà a tota la gent concentrada i els ha dit: “sou el millor que m’ha passat a la vida”. D’aquesta manera es posava el colofó a una nit carregada d’emotivitat, on les activistes han demostrat solidaritat, convicció, determinació i alegria, malgrat estar encarant-se a uns funcionaris encaputxats i amb un elevat grau d’insensibilitat que feien allò tan clàssic d'”obeïr ordres” i poc més, tal i com algun d’ells s’ha encarregat de recordar en veu baixa perquè no els escoltessin els seus comandaments. La paradoxa és que alguns comandaments, dirigint-se a portaveus de la PAH, també han explicat en veu baixa i sense que ho escoltessin els agents que ells només feien que obeïr ordres, però que fins i tot podien compartir a nivell personal les raons de la protesta. “Avui marxem, però demà tornarem”, ha estat una de les últimes consignes cridades aquesta nit, i que de ben segur es farà ben real en breu. I dues anècdotes que potser no ho són tant: les treballadores del restaurant paret amb paret a l’esquerra de l’oficina del Banco Popular han guardat l’equip de so de la PAH fins l’endemà; al restaurant paret amb paret a la dreta de l’oficina han respost així a aquest redactor “si ets de la Directa sí que pots carregar el mòbil a la barra”. Alguna cosa està canviant.