No hi ha descans, entre el calendari de dalt i el calendari d?abaix, els esdeveniments se succeeixen a ritme de vertigen, reaccionem davant l’emergència que posa en qüestió les condicions de vida de la gent. Amb poques forces, amb moltes dificultats: la rebel·lia contra el poder de la Màquina (Raval against the machine). Anem aprenent, ens ajuntem per tenir més força, perquè se’ns respecti i alhora construir des del suport mutu i la solidaritat un altre món, una altra forma de fer, no mitjançant discursos i consignes sinó amb la pràctica diària que demostri que som capaços de fer-ho i que no necessitem guies, dirigents ni experts per moure’ns. Qui vulgui acompanyar-nos, escoltar-nos i sumar-se serà benvingut, qui vulgui capitalizarnos, utilitzar-nos o aprofitar-se del nostre esforç serà rebutjat.

Segueix el calendari electoral etern, segueix la bronca política partidària, segueix la lluita entre les elits pel domini, per guanyar a qualsevol preu. Mentre els nostres drets, les nostres llibertats estan en joc, unes vegades els toca a uns i normalment als altres. Decideixen sempre la llei i l’ordre interpretada per l’autoritat competent que demostra qui mana aquí i on són els límits i qui els traspassa, ho pagarà amb escreix. El escarment i l’exemplaritat perquè sapiguem que dir NO, que anar contra corrent es paga.

Mentre això passa, s’aturen desnonaments, es defensen la salut, l’educació i els serveis socials públics, s’ocupen espais, s’obren locals. Les xarxes i les persones s’organitzen i lluiten mitjançant assemblees per l’habitatge, sindicats, casals, grups feministes en tots els llocs. Aquí la unitat és més fàcil entre la gent activa i dóna força. Aquí aconseguim que el poder que toca ens escolti i l’obliguem a actuar, el posem en qüestió. Alguns escolten més que d’altres però no és suficient. La màquina de l’Estat, dels grans interessos, la burocràcia, els protocols retallen els nostres drets que generacions anteriors han lluitat fins amb la vida i quan això no funcioni o alhora, l’aparell repressor posa ordre.

Per això és important aprendre que és el prioritari, que és l’important i anar fent. No fer del nostre pensament o la nostra manera de fer un dogma a imposar a la resta, no fer de la nostra manera d’organitzar-nos el model per a tothom. Entendre que són instruments, possibilitats per lluitar, per avançar davant d’un món que cada vegada és pitjor, que està en situació d’emergència com mai abans havíem conegut i en el qual volem viure amb justícia, pau i llibertat per a tothom.

Salut i llibertat.

Nou Ajuntament? Davant les institucions: Raval Rebel (castellano)

No hay descanso, entre el calendario de arriba y el calendario de abajo, los acontecimientos se suceden a ritmo de vértigo, reaccionamos ante la emergencia que pone en cuestión las condiciones de vida de la gente. Con pocas fuerzas, con muchas dificultades: la rebeldía contra el poder de la Máquina (Raval against the machine). Vamos aprendiendo, nos juntamos para tener más fuerza, para que se nos respete y a la vez construir desde el apoyo mutuo y la solidaridad otro mundo, otra forma de hacer, no mediante discursos y consignas sino con la práctica diaria que demuestre que somos capaces de hacerlo y que no necesitamos guías, dirigentes ni expertos para movernos. Quien quiera acompañarnos, escucharnos y sumarse será bienvenido, quien quiere capitalizarnos, utilizarnos o aprovecharse de nuestro esfuerzo será rechazado.

Sigue el calendario electoral eterno, sigue la bronca política partidaria, sigue la lucha entre las élites por el dominio, por ganar a cualquie precio. MIentras nuestros derechos, nuestras libertades están en juego, unas veces les toca a unos y normalmente a los otros. Deciden siempre la ley y el orden interpretada por la autoridad competente que demuestra quien manda aquí y dónde están los límites y quien los traspasa, lo pagará con creces. El escarmiento y la ejemplaridad para que sepamos que decir NO, que ir contracorriente se paga.

MIentras esto ocurre, se paran desahucios, se defienden la salud, la educación y los servicios sociales públicos, se ocupan espacios, se abren locales. Las redes y las personas se organizan y luchan mediante asambleas por la vivienda, sindicatos, casales, grupos feministas en todos los lugares. Ahí la unidad es más fácil entre la gente activa y da fuerza. Ahí conseguimos que el poder que toca nos escuche y lo obligamos a actuar, lo ponemos ejn cuestión. Algunos escuchan más que otros pero no es suficiente. La máquina del Estado, de los grandes intereses, la burocracia, los protocolos recortan nuestros derechos que generaciones anteriores han peleado hasta con la vida y cuando esto no funcione o a la vez, el aparato represor poner orden.

Por eso es importante aprender que es lo prioritario, que es lo importante e ir haciendo. No hacer de nuestro pensamiento o nuestra manera de hacer un dogma a imponer al resto, no hacer de nuestra manera de organizarnos el modelo para todxs. Entender que son instrumentos, posibilidades para luchar, para avanzar ante un mundo que cada vez es peor, que está en situacion de emergencia como nunca antes habíamos conocido y en el que queremos vivir con justicia, paz y libertad para todxs.

Salud y libertad.