En un dia tan assenyalat com aquest, entitats com l’Assemblea del barri del Raval, la Plataforma “Justícia per Juan Andrés”, Rereguarda en Moviment i la Plataforma “Justícia per Yassir” ens hem reunit per commemorat aquest dia i seguir fent difusió d’aquests dos casos tan greus.

La posada en comú dels casos en què s’han vulnerat els drets de les persones en el curs d’actuacions policials o bé privades de llibertat estant sota custodia de l’autoritat, algunes de les quals han acabat amb un tràgic resultat de mort, ens fan veure que son molts els elements en comú d’aquest casos. Les vulneracions de drets solen succeir enfront de persones o bé en situació vulnerable o bé amb un entorn poc estructurat, que a priori farien pensar en una escassa resposta a la vulneració patida. Aquestes persones també solen ser singulars, o bé per la seva trajectòria en la denuncia de la vulneració de drets o bé per la seva procedència, o orientació sexual, aspecte estètic…

El patró de gestió d’aquests casos, quan es denuncia els excessos comesos, també ressalta moltes similituds: es comença per desprestigiar la persona amb atributs que en dibuixen un caràcter negatiu (violent, delinqüent, seropositiu, de tal barri marginal, de tal procedència geogràfica, consumidora de droga..) per desactiva l’empatia social que podria generar la vulneració de drets patida. Es segueix prestant la màxima credibilitat i suport des de les més altes institucions, jugant els sindicats de policia un paper clau, posant èmfasi en la exemplaritat del cos i dels agents concrets que van actuar en aquest cas. Si la denuncia arrenca un recorregut judicial, es presta tot el suport legal als agents imputats, per a que tinguin una defensa el més efectiva possible. Al mateix temps, es nega a tots nivells que mai s’hagi donat un excés o pràctica anti reglamentaria, mentre es qüestiona la credibilitat del relat de la víctima i dels eventuals testimonis que puguin existir. Altres aspectes com la complexitat d’aquestes assumptes, informes pericials, costos dels contra informes, duració dels processos, juntament amb el fet de que gran part de les fonts de prova així com l’execució de la investigació prové dels propis cossos policials, provoca un estat de coses en el que és molt difícil aclarir la veritat dels fets, i depurar les responsabilitats dels autors dels diferents delictes comesos.

Per aquest motiu, la solidaritat de la societat civil és la millor eina per seguir difonent aquest casos, per sumar esforços, per interpel·lar les institucions i seguir reclamant justícia, respecte per a la memòria de les persones afectades, els seus familiars i persones estimades i depuració de responsabilitats politiques i juridiques. Sense estat de dret, no hi ha democràcia.

Barcelona a 10 de desembre de 2013