Hay que escuchar y movilizarse, hay que hacer asambleas y ocupar la calle

No es lo mismo hablar cualquier tema que nos afecte de forma colectiva, en asamblea y en la calle, que lo planteen los medios, los partidos y las instituciones. En la asamblea cualquiera tienen oportunidad de decir la suya, en los otros casos siempre alguien hablará por nosotros, simplificará el problema y dará como soluciones las que sean de su interés. No habrá debate, construcción comunitaria ni responsabilidad colectiva, habrá que delegar y confiar en que la solución pasará porque la autoridad competente. Esa es la costumbre. así es siempre y así los problemas acaban repitiéndose y las posibles soluciones se convierten en más problemas para los de abajo, para las vecinas.

Ayer en el Raval, la policía efectuó un desahucio esprés, sin previo aviso a una familia a la que el lunes habíamos parado por cuarta vez. El juzgado no dio el aviso, se saltaron los protoclos en beneficio del propietario, la familia quedó desatendida, sin lternativas y en la calle, servicios sociales, justicisa y policía atendieron las necesidades de un gran propietario y la familia contó con la solidaridad de la PAH y de las redes stop desahucios que consiguieron arrancar un compromiso gracias a pelearlo.

Por la tarde Consell de Barri monográfico sobre el CAP Raval Nord con las administraciones afectadas, trabajadoras del centro, y vecinos. Información públicay debate sobre si el MACBA tiene derecho a ampliar el museo en el único espacio posible en el Raval Nord para construir un nuevo CAP cuya necesidad nadie discute. Se alarga y eterniza el problema porque el MACBA, el Ministerio y la Conselleria de Cultura no ceden a buscar otra alternativa para el museo y así facilitar que se construya una infraestructura necesaria para el barrio, para la que hay presupuesto. También habrá que pelearlo, hacerlo público y conseguir que lo más rápido posible se concrete el compromiso para que intereses privados o/y electorales no lo impidan.

Hoy Acció Riera Baixa ha cortado la calle Hospital ante la atención de los medios para exigir que se de una solución a un conflicto que ya lleva mucho tiempo sin afrontarse y que tiene que ver con el espacio público, la seguridad de la gente. No se entiende como muchas veces justicia, policias actúan con una rapidez extrema y cuando se trata de denuncias de los vecinos llegan tarde. No se entiende como problemas sociales graves que tienen que ver con recortes presupuestarios, con falta de voluntad política, con priorizar la gente común frente a los grandes intereses, se degradan, se acrecientan y se afrontar solo como un problema de ley y orden, de más policia, de endurecer las penas, de más represión.

Y estamos en un debate constante, difícil, dramático para exigir a las instituciones que actúen con justicia, a su vez sabiendo de la desconfianza que la práctica de estas nos genera, tomar las riendas de nuestra vida e intervenir para obligarles a hacerlo y vuscar otras maneras, otras soluciones que generen relación y organización entre las vecinas.

Ayer se dio una movilización ejemplar en Poble Sec frente a varias agresiones sexuales que se hicieron públicas, la movilización atacaba al patriarcado y defendía la movilización y la autodefensa y muchos medios y algunos sectores minoritarias la reducían a la petición de más policia.

Se abrió un debate público sobre los centros de menores y la atención que se ejerce sobre ellos, trabajadores han denunciado la falta de medios y cuestionado las políticas que se realizan. En el dia dia vemos como las instituciones no cumplen con su obligación y abandonan a estas personas a su suerte, es decir a la calle y a buscarse la vida y vuelta a empezar. A enfrentarnos y a pelear entre nosotros, entre los de abajo mientras los de arriba se dedican al negocio con nustras vidas.

Hay gente que busca otras maneras, hay colectivos y personas que hacen trabajo con estos menores, que crean gimnasios y mediante el boxeo o de otras maneras dan alternativas, las madres contra la droga en Galicia y en Vallecas afrontaron estos problemas desde otras visiones y tenemos que compartirlas. Tenemos que hablar y experimentar sobre lo ya hecho y sobre nuevas maneras aunque nos cueste, aunque sea difícil, aunque nos obligue a cuestionarnos, es urgente pues sino los de la ley y el orden sin matices impondrán criterios rígidos, autoritarios y represivos en contra de nuestras libertades, de las de todas. Hay que buscar soluciones justas y dignas para los problemas que nos genera este sistema, cueste lo que cuesta. Hay que escuchar y movilizarse, hay que hacer asambleas y ocupar la calle

en català

Cal escoltar i mobilitzar-se, cal fer assemblees i ocupar el carrer

No és el mateix parlar qualsevol tema que ens afecti de manera col·lectiva, en assemblea i al carrer, que ho plantegin els mitjans, els partits i les institucions. A l’assemblea qualsevol té l’oportunitat de dir la seva, en els altres casos sempre algú parlarà per nosaltres, simplificarà el problema i donarà com a solucions les que siguin del seu interès. No hi haurà debat, construcció comunitària ni responsabilitat col·lectiva, caldrà delegar i confiar que la solució passarà perquè l’autoritat competent intervingui. Aquesta és la costum. així és sempre i així els problemes acaben repetint i les possibles solucions esdevenen més problemes per als de baix, per a les veïnes.

Ahir al Raval, la policia va efectuar un desnonament esprés, sense previ avís a una família a la que dilluns havíem aturat per quarta vegada. El jutjat no va donar l’avís, es van saltar els protoclos en benefici de la propietari, la família va quedar desatesa, sense alternativas i al carrer, serveis socials, justicia i policia van atendre les necessitats d’un gran propietari i la família va comptar amb la solidaritat de la PAH i de les xarxes stop desnonaments que van aconseguir arrencar un compromís gràcies a lluitar.

A la tarda Consell de Barri monogràfic sobre el CAP Raval Nord amb les administracions afectades, treballadores del centre, i veïns. Informació pública i debat sobre si el MACBA té dret a ampliar el museu en l’únic espai possible al Raval Nord per construir un nou CAP la necessitat ningú discuteix. S’allarga i s’eternitza el problema perquè el MACBA, el Ministeri i la Conselleria de Cultura no cedeixen a buscar una altra alternativa per al museu i així facilitar que es construeixi una infraestructura necessària per al barri, per a la qual hi ha pressupost. També caldrà lluitar-, fer-ho públic i aconseguir que el més ràpid possible es concreti el compromís perquè interessos privats o / i electorals no ho impedeixin.

Avui Acció Riera Baixa ha tallat el carrer Hospital davant l’atenció dels mitjans per exigir que es dongui una solució a un conflicte que ja porta molt de temps sense afrontar-se i que té a veure amb l’espai públic, la seguretat de la gent. No s’entén com moltes vegades justícia, policies actuen amb una rapidesa extrema i quan es tracta de denúncies dels veïns arriben tard. No s’entén com problemes socials greus que tenen a veure amb retallades pressupostàries, amb falta de voluntat política, amb prioritzar la gent davant els grans interessos, es degraden, augmenten i es converteixen  com un problema de llei i ordre, de més policia, d’endurir les penes, de més repressió.

I estem en un debat constant, difícil, dramàtic per exigir a les institucions que actuïn amb justícia, a l’hora sabent de la desconfiança que la pràctica d’aquestes ens genera, prendre les regnes de la nostra vida i intervenir per obligar-los a fer-ho i cercar altres maneres, altres solucions que generin relació i organització entre les veïnes.

Ahir es va donar una mobilització exemplar al Poble-sec davant de diverses agressions sexuals que es van fer públiques, la mobilització atacava al patriarcat i defensava la mobilització i l’autodefensa i molts mitjans i alguns sectors minoritàries la reduïen a la petició de més policia.

Es va obrir un debat públic sobre els centres de menors i l’atenció que s’exerceix sobre ells, treballadors han denunciat la falta de mitjans i qüestionat les polítiques que es realitzen. Al dia dia veiem com les institucions no compleixen amb la seva obligació i abandonen a aquestes persones a la seva sort, és a dir al carrer i a buscar-se la vida i tornem-hi. A enfrontar-nos i a barallar entre nosaltres, entre els de baix mentre els de dalt es dediquen al negoci amb nustras vides.

Hi ha gent que busca altres maneres, hi ha col·lectius i persones que fan feina amb aquests menors, que creen gimnasos i mitjançant la boxa o d’altres maneres donen alternatives, les mares contra la droga a Galícia ia Vallecas van afrontar aquests problemes des d’altres visions i tenim que compartir-les. Hem de parlar i experimentar sobre el ja fet i sobre noves maneres encara que ens costi, encara que sigui difícil, encara que ens obligui a qüestionar-nos, és urgent ja que sinó els de la llei i l’ordre sense matisos d’imposar criteris rígids, autoritaris i repressius en contra de les nostres llibertats, de les de totes. Cal buscar solucions justes i dignes per als problemes que ens genera aquest sistema, costi el que costa. Cal escoltar i mobilitzar-se, cal fer assemblees i ocupar el carrer