A la Patum de Berga del 2005, a les barraques, Josep Isanta un jove de 22 anys, era assassinat. Un grup de joves i no tan joves havien anat buscant brega, rodejaven algú i l’atonyinaven. Quan Josep Isanta intercedí per ajudar al seu germà fou colpejat i ferit mortalment amb arma blanca.

Els mossos havien fet cas omís dels repetits avisos. Tot Berga quedà trasbalsat pels fets. Aquells dies foren moltes i molt transversals les protestes d’indignació pel crim, però també per la impunitat, per la passivitat dels mossos, per la premsa que distorsionava amb sensacionalisme un crim d’odi i per la Generalitat que pretenia espolsar-se les responsabilitats. L’aleshores Consellera d’Interior Montserrat Tura arribà a dir: “No sé si és normal que en una ciutat de 16.000 habitants hi hagi 7 casals llibertaris, 4 d’anarquistes i 3 d’independentistes radicals”, la baixesa d’aquest enfocament fou l’enfocament de la classe política.

Han passat 20 anys, el record d’Isanta i dels fets és ben viu.

Ha sigut un repte posar els pinzells al servei d’episodis tan durs.

He volgut recrear en Josep “en un bosc tranquil que calla”, inspirant-me en un fragment del text que hi ha a la placa que el 2019 es col·locà en el seu record.

D’ençà que vaig entomar l’encàrrec no deixo de pensar que en Pep tenia l’edat que tenen les meves filles ara i entenc que no, el temps no ho cura tot, només ho apaivaga una mica. Berga no oblida. Aquest mural n’és una mostra més.

Amb el mural va una forta abraçada a la família, als companys i amics.