El dia comença amb empenta, a les 8 h anem a buscar la furgo a Sants i 1a. parada: Casa de la Solidaritat, ja ens esperen amb les neveres fora, i a carregar. Déu ni do la de coses que cal portar, entre barra i cuina omplim la furgo i la part de darrera del cotxe d’en Juan.

I anem cap a Jean Genet, no hem arribat i ja ens truquen que cal passar pel Lokal, que allà també hi ha coses a carregar.

Buidem furgo i ens dividim, uns van al Lokal i els altres comencem a muntar, pel muntatge fem dos equips, un de cuina i l’altre de barra. Mentre que a les 10 h els de cuina ja ho tenen tot muntat i en marxa, alguns inclús ja han començat a tastar retalls de verdures, a la barra la cosa marxa d’aquella manera, com cada any el tècnic de llums va boig per trobar la manera que no hi hagi curtcircuits entre les neveres i les aixetes de birra, però després de molts intents i d’anul•lar algunes màquines finalment es troba la fórmula màgica, truquem als de manteniment, per primera vegada d’ençà que s’organitza aquesta festa!, i a les 12:30 h ja ens ho han arreglat i podem començar a posar a refredar les begudes.

En aquestes però que algunes activitats ja han començat, puntual com un rellotge suís la primera a iniciar és la de fang, increïble l’atenció que hi posa la mainada en aprendre l’ofici, com els brillen els ulls en veure el torn en funcionament i a les profes crear, a partir d’un tros de fang deformat i unes gotes d’aigua, un bol ben xulo i útil. Això sí que és màgia!

Els falta temps per a fer-ho ells mateixos, se’ls veu amb impaciència mentre esperen el seu torn i la sana competència i rivalitat per a veure qui fa l’objecte més original és palpable. I no ha passat ni mitja hora des de l’inici i ja van tots empastifats, els grans, que quan podem anem traient el cap, ens ho mirem amb una mica d’enveja, no ens importaria gens empastifar-nos també.

Els que també ja fa força estona que han iniciat l’activitat són la gent de Contrabanda FM, que emet en directe des de la plaça.

I en Paco, que prenent posicions a l’escenari ha començat a treballar els cartrons amb els quals crearà el “Creuer de Troia”, un enginy festiu per participar en les lluites contra el Pla d’Abusos.

Comentar que tot just començar a muntar, ha vingut una patrulla motoritzada de la guardia urbana que ens demana si tenim llicència, nosaltres, despistats com sempre amb la paperassa, ens l’hem deixat… Mentre algú va a buscar-la ells ens deixen seguir fent però noi, quan finalment arriba el paperot resulta que ens assabentem que han vingut fins a 3 vegades demanant-la! No sabem si són ganes de gastar betzina (que la paguem tots) o poca feina aquell dia, però vaja, quina impaciència que tenen alguns agents.

I en aquestes, vora les 12 h, que arriba el carro de la ruta llibertària, amb en Miquel al capdavant. Com a mínim ja hi ha una dotzena de persones esperant aquesta activitat, alguns vénen d’altres barris i ens comenten que ho han sabut per internet.

La ruta s’inicia a Jean Genet i en cada punt de parada i mentre en Miquel ens meravella compartint els seus coneixements, i déu ni do tot el que arriba a saber aquest home, pengem un cartell explicatiu del punt i un mapa de la ruta per a què qui ho vulgui, pugui seguir-ho en un altre moment.

Arribats a Liceu ens adonem que portem retard, hem tingut problemes amb l’equip de so i ens han endarrerit, continuem la ruta però saltant-nos alguns punts de parada, l’explicació d’aquests es dóna igualment en parades intermèdies i des d’on es poden visualitzar els punts saltats, igualment però marquem els punts amb els cartells explicatius i el mapa de la ruta, tot i que no sabem si duraran gaire… I arribem a la plaça Padró, allà ens hi esperen també els nous veïns del número 5, amb piscines a la plaça per la mainada i un pica-pica a punt. Després de la intervenció d’en Miquel i del torn obert de preguntes, la Tània agafa el relleu del micro i ens explica qui són i què hi fan aquí. Les mostres de suport i benvinguda per part de totes es fan evidents i aturem un moment la ruta per a fer-la petar una estona i estrènyer llaços.

Acabada la ruta enfilem altre cop cap a JeanGenet, allà ens espera un bon vermut, amb gel, tronxo de taronja i oliva, que no falti l’oliva!… i acompanyat amb una tapeta d’hummus preparada amb molt d’amor per la Carme. Mentrestant s’acaba de coure la paella… Mentre en Miquel participa en l’emissió de Contrabanda FM, la resta ens refresquem amb el vermut i la fem petar, i també alguns anem vigilant de reüll l’entrada a escena de la paella, que ja tenim ganes de tastar-la. Mentre, la mainada continua a la seva amb el fang i el torn.

I txan txan, finalment veiem treure el cap a l’Aritz, i la paella tot darrere, ja són les 15 h passades i la gana es fa notar, mentre reposa una estona es munta el circuit de plats, coberts, gots, beguda i pa. Comencem a fer cua, no sense abans haver anat a contemplar-la una estona, té un aspecte deliciós i és ben gran.

Encara no hem acabat el dinar, i ja comença el partit de futbol que organitza El Casal d’Infants, a alguns els falta temps per a posar-se les calces curtes i saltar al camp, el tàndem Juan-Gisela sobretot. Es veu que vam perdre i és que el nostre jovent és imparable i a nosaltres ens pesava l’edat, i suposem que també va tenir-hi a veure no haver acabat de pair l’arròs.

I gairebé paral•lelament, un cop arribada a taula i servida la paella només de verdures, en Manel pren possessió de l’escena, tot improvisant un escenari a prop de les taules per a crear un ambient més intimista, ens ofereix un monòleg d’un text adaptat de Chéjov amb el qual fa denúncia del sistema sanitari actual, però en acabat ens sorprèn a tots, ja que no s’acaba allà la seva intervenció, ha decidit que no en té prou en només llegir aquell text, no és l’única cosa que vol denunciar avui. Deixant-nos a tots bocabadats improvisa un altre monòleg de denúncia, aquest sobre l’actuació homòfoba de la policia arran dels fets succeïts la matinada del 28 de juny, vigília del dia de l’orgull LGTB, en què va haver-hi una redada al barri i es va posar de manifest que la pressió i violència policial exercida va ser clarament selectiva i discriminatòria envers la comunitat LGTB. Per a donar-li més relleu, mentre parla duu a terme un canvi de vestuari en directe, val a dir que és impressionant veure’l despullar-se i vestir-se, tan físicament com emocionalment. No cal més, queda clar el missatge i el valor amb què l’acompanya.

Tot i que hi som poquetes rep per part de totes una gran ovació.

Per cert, si no ho he dit abans, les paelles van ser delicioses, tant amb carn com sense. Visca l’Aritz i l’equip de cuina!

Poc després, vora les 18 h, la gent de Contrabanda FM finalitza la transmissió, aquest any marxen abans per a poder participar en un acte en homenatge a l’Uri. Els nostres cors els acompanyen.

Alguns aprofitem el moment per anar a descansar una estona, també es recull la part del taller de ceràmica, uns altres arriben i es posen a fer els preparatius cara els concerts, els músics del metro també van arribant i la gent del so ja fa estona que ho tenen tot a punt.

I comencen els concerts, en Paco s’ha traslladat al final de la plaça, vora el mur del camp de futbol, la llum encara és bona per treballar i ja té molt avançats els cartrons i vol acabar-ho. Així queda l’escenari lliure pels músics del metro, que són forces i ens regalen un concert genial, variat i ric d’instruments i sons. La genteta que hi ha belluga amb els seus ritmes, les formacions són diverses i fan almenys dos temes cadascuna, alguns de collita pròpia i d’altres versions conegudes des d’una nova mirada. Al coincidir amb l’hora baixa el resultat final és un espectacle musical i cromàtic que ens arriba al cor.

Mentrestant l’equip de la barra comença a fer les preparacions pels mulladets de la nit i l’equip de cuina renta i endreça els estris i ho porta tot cap a guardar.

Vora les 19 h tornem els que hem anat a descansar i ens anem afegint a les tasques o gaudim de l’espectacle segons les nostres possibilitats.

Després de les actuacions dels músics del metro comencen a desfilar per l’escenari els joves músics del Casal d’Infants, són els Basquet Beat i d’altres els que ens deleixen amb els seu rap i hip-hop, lletres amb missatge i descriptives de les seves vivències personals, ens fascinen, és cert que són joves i també és cert que són grans.

I a la barra no hi ha descans, s’ha habilitat un espai només pels mulladets i ha vingut a preparar-los en Luigi, barman especialitzat i que de passada ens ensenya a fer-los a mida que el públic en demana.

Els concerts s’empalmen uns amb els altres sense més descans que el de la prova de so, els Chinatoun tenen una arrencada forta, animen i arrosseguen un públic jove i entusiasta, les seves lletres i música potent ens aixequen de la cadira i estiren els nostres cossos, la plaça vibra.

I tot seguit uns vells coneguts, llargament esperats per algunes, en Juanito Piquete i la formació que l’acompanya mantenen i apugen el to i el sentir que hereten de l’anterior actuació, les seves lletres, combatives i enèrgiques, inunden la plaça, el públic les taral•leja, gairebé tothom les coneix, no gens menys és el cantautor del raval, nascut al barri, que l’ha patit i gaudit i on s’ha fet gran. Sap que l’estimem i ens fa sentir estimats. El públic ha crescut, als joves s’afegeixen els que no ho són tant, és màgia? No, senzillament compartim el moment i les emocions que ens transmet la seva música.

I per tancar la nit, els Sotataula, que ja pugen a l’escenari i ens deixen clar que encara hi ha combat, van tots amb la samarreta de Ojo con tu ojo. Ells lluiten amb rumbes i aires festius i ens deixem encomanar del seu salero i cantem i ballem sense parar mentre dura, conscients que la festa s’acaba però la lluita continua.

Al llarg de tot el dia el públic ha anat variant, rotllanes de gent fent-se i desfent-se sense parar i molta diversitat, la realitat de tot el barri i el nostre dia a dia reflectit en aquest punt de festa, la festa alternativa i popular, lloc de trobada i gaudi per a totes.

I ja són les dues de la matinada, anem retirant cadires i taules, hem tancat barra. Ara ja només queda desmuntar, carregar furgo i anar a descarregar a solidaritat. Estem molt cansats però encara ens queda prou empenta. A les 4:30 h tanquem la casa i ens diem fins demà.