Aquesta nit em sento molt feliç, l’acte de valoració dels meus 4 anys de regidora de Ciutat Vella ha estat molt maco. L’ha conduit el periodista Jofre Llombart, un noi molt simpàtic, elegant però “casual”, igual que jo. M’han preparat un acte magenta, el meu color preferit. Hem començat  amb una frase que em vaig inventar un dia jo soleta: “Tot passa per Ciutat vella”. Això vol dir que a tothom li agradaria engegar el seu projecte a Ciutat vella , però esclar, tots no hi caben.

Ciutat vella és l’agrupació de 4 barris: Gòtic, Raval, Sant Pere -abans aixó era el Born, no?- i la Barceloneta, què m’agrada molt perquè es autèntic, rebel i és l’Òstia!!!! Quan he dit això, tothom ha rigut i és que jo sóc així de propera i moderna, i sé fer jocs de paraules.

Després hem parlat de les flors. Vull omplir-ho tot de flors!!! Això sí, amb jardineres amb voraviu de ferro perquè no s’hi asseguin els indigents. L’educació ha estat el tema que m’ha servit com a excusa per parlar de a què jugava quan era petita -a mestres-, i per mencionar als meus nens, el meu embaràs i al meu marit, el Marc, que és un sant.

Com que no volia ser massa egòlatra, després de mitja hora de parlar només de mi, el Jofre li ha passat el micro a algunes persones. Tots estaven molt contents amb la meva gestió: Fermí Ullar d’amics de les Rambles, ha dit una cosa de les jaquetes de pell que no he entès, però tot i que diu que tenim les nits pendents (em deu voler convidar a ballar?), està entusiasmat amb com ha anat el pla d’usos i espera amb candeletes el nou pla especial que farà de les rambles un lloc per a les persones. És a dir: Un lloc on hi càpiguen més terrasses i més turistes.

Després ha començat a parlar l’Albert Lázaro, que ha dit alguna cosa del turisme però jo m’he despistat mirant el rellotge i no sé que ha dit, però segur que estava d’acord amb mi, perquè és dels nostres (sinó, no li haguéssim passat el micro). També ha intervingut el propietari de l’hotel Ohla, que ens ha donat 300.000 euros per fer alguna cosa al barri que ara no recordo què és; el senyor del bar Marsella, que m’ha donat les gràcies perquè l’estic protegint de gent dolenta que li feia mobbing; i la Fátima Ahmed, de l’Associació Intercultural de dones, que ha parlat tan bé de mi que li he promès un local. Seguidament hem citat el triomf més espectacular de la meva legislatura, i que té a veure amb el num 0. Aquesta xifra no és la nota que vaig treure a la selectivitat -tot i que d’adolescent no era massa estudiosa.ji.ji.ji- sinó que és el numero de trilers que queden a les rambles: 0!!!!!!!! Gracies a que tenim els nostres policies fornits i
“supercatxes” patrullant nit i dia de Colom a Canaletes, hem acabat amb el principal problema de Ciutat Vella!!!! No esteu contents? M’han dit que han vist els trilers, que abans pul·lulaven per les rambles, a altres ciutats!!!! Apa, a tocar les boletes a una altre banda!

També he fet una promesa: Fer que el districte funcioni, perquè també se’n beneficiï la gent normal, com ja estem aconseguint amb el pla Dintres. Amb aquesta iniciativa hem rehabilitat 121 edificis que faran que 1200 persones com cal puguin venir a viure a un barri en condicions. Hem projectat unes fotos perquè tothom veiés com quedaven els edificis abans i després, i el Jofre ha fet un comentari molt graciós sobre una ampolla de Mistol. Després hem projectat una altre xifra: “14.000” que són les persones que no han estat víctimes de la delinqüència. Un 14% menys!!! Després hem passat a la part més emotiva, el Jofre m’ha preguntat si de vegades ploro per les cosetes que passen al barri, jo li he confessat que sí, però que normalment és d’emoció. Per exemple quan algú que no te
feina m’explica les seves penes, jo el consolo i li faig uns petonets i
així, encara que no li pugui aconseguir el que vol, se’n va més content.

L’acte s’ha acabat amb una sorpresa molt emocionat. Hem regalat 7
tiquets per un sopar amb mi!!!!!! Mentre la gent, delerosa, buscava en la seva carpeteta regalada per l’ajuntament, el preciat tresor, els he deixat bocabadats projectant una frase que vaig escriure un dia
d’inspiració: “La política és com l’amor.” Mentrestant, de fons, els
Coldplay, un dels meus grups preferits, tancava una vetllada magnífica.

Gràcies, sou tots molt xupis.

Mercè Fongs, regidora de Ciutat Paella.