#CONCENTRACIÓ contra l’ordenança del PSC contra la prostitució. #28J a pl. Sant Jaume a les 20h.

COMUNICAT.

Aquesta setmana el Grup Municipal del PSC a Barcelona pretén introduir una nova ordenança “contra la prostitució”. Ja va passar fa 12 anys amb l’ordenança de civisme impulsada (i encara vigent) pel tripartit del Sr. Clos i que es va implementar en altres ciutats com Sevilla o Màlaga i que, com tota mesura punitiva duta a terme sense comptar amb les implicades, ha donat com a resultat més inseguretat i vulnerabilitat cap a les treballadores sexuals. Aquesta vegada la seva proposta és multar els clients i un cop més, fer oïdes sordes a les treballadores sexuals, igual que van fer fa 12 anys. La diferència és que ara, i justament en aquesta ciutat, estem més organitzades que mai i com veïnes de la ciutat volem que se’ns escolti i se’ns prengui en compte quan es pretén legislar sobre el nostre treball i en definitiva, sobre la nostra vida.

Hem dit per activa i per passiva, que EL TREBALL SEXUAL ÉS TREBALL, els pot agradar més, menys o gens, però negar-nos aquesta capacitat d’agència a milers de dones cis i trans està molt lluny del feminisme i la igualtat amb les que s’omple la boca aquest Govern Central recentment instal·lat i autoproclamat com a abolicionista.

Està àmpliament documentat el fracàs de la penalització del treball sexual, tant a qui l’ofereix com a qui ho sol·licita. Els estudis que han fet Metges del Món França a dos anys d’aplicació d’una mesura similar a la que vol adoptar el grup socialista i Amnistia Internacional a Noruega demostren que la persecució dels clients porta invariablement a l’estigmatització de qui ofereix el servei. Per tant, és completament fals que aquesta mesura “no afecta les prostitutes”.

En el seu argumentari es comenta que es comptarà amb mesures de suport i assistència integral, però això sempre es queda en bones intencions, ni tan sols en el “paradís suec” amb el qual somia l’abolicionisme socialista, es compleixen aquestes mesures, molt menys en aquest Regne d’Espanya, aquesta Catalunya i aquesta Barcelona que encara pateixen retallades i manca de recursos en sanitat, educació i llei de dependència. De quins suports estem parlant? Ens pagaran el lloguer a les putes amb les multes que recapti el consistori? Tindrem una renda universal garantida? Evidentment, la resposta a aquestes preguntes és un rotund NO. Això no passa ni a Suècia, Noruega, França o Irlanda, el que si succeeix és una major estigmatització, major vulnerabilitat, increment de batudes d’estrangeria i deportacions majoritàriament de dones racialitzades. ¿Aquest és el seu feminisme? ¿Aquesta és la seva igualtat?

És clar, parlar de “suports” en la proposició queda molt bé de cara a la galeria i presentar-ho com avenços de cara a les eleccions del proper any, que al cap i a la fi és l’únic que els interessa, i no les veïnes treballadores sexuals de Barcelona, que no els interessem ni perquè ens proposin una sola reunió.

És per això, que EXIGIM com veïnes de la ciutat, que els representants polítics que viuen dels nostres impostos, tinguin la decència de reunir-se amb nosaltres, mirar-nos a la cara i consultar-nos quan es vulgui crear normatives sobre les nostres vides, sobretot quan ho fa un grup de dones. ¿S’omplen la boca de feminisme? ¡Que ho demostrin escoltant-nos i no legislant sense nosaltres!

No volem ser salvades, volem drets! No som víctimes, som classe obrera!

Una Barcelona feminista, sempre al costat de les putes!