El Passat dimecres 28 de maig la jutgessa Va respondre amb un acord d’alliberament sota control judicial la demanda de llibertat que vam presentar amb l’advocada Laura Ben Komon, el passat 19 de maig.

El mateix dia a les 23.30 h de la nit vaig ser posat em van obrir les portes de la presó. I em van deixar al carrer sense poder fer cap trucada abans, sense mòbil funcional, sense documents, quan vaig arribar al primer barri habitat ja no quedaven bars oberts. Així és com la meva primera nit de llibertat me la vaig passar caminant cap a París. I ningú del meu entorn va tenir notícies del meu alliberament fins dijous al matí.

Aquest és un petit botó de la inhumanitat que pobla les presons de França. Quant a l’ordre d’alliberament, inclou les següents mesures.

– No sortir de la França continental
– Signatura mensual a la policia Francesa
– Retirada de Passaport.
– No relacionar-me amb els altres investigats (el qual és fruit d’un discurs tancat en si mateix, ja que no té sentit prohibir-me la relació amb qui no m’he relacionat mai)
– Pagar 15000 EUR de fiança. I 15000 EUR d’avançament de part civil. En 3 plaços entre juliol 2025 I gener 2026. Aquesta mesura de pagament de part civil abans del judici em sembla prou controvertida tenint en compte que em declaro completament innocent.

Significativament aquesta acta d’alliberament no inclou cap explicació de per què ara és bona idea deixar-me al carrer. I a l’octubre o al febrer no ho era. El fet, però és que en aquelles i d’altres ocasions es va usar la idea que hi havia pendent una confrontació amb el cap dels estafadors com argument per mantenir el meu empresonament, I, en canvi, ara se’m deixa en llibertat dues setmanes abans de la nova convocatòria que és el 13 de juny.

També és significatiu que després d’usar-se reiteradament el risc de repetició d’activitat “delictiva” lligada a la compra venda de criptomonedes per mantenir-me detingut, ara l’auto no inclogui cap limitació respecte als meus drets de continuar exercint la mateixa activitat professional. Sorprenent? Una prova que és legal a més de legítima com ja vaig argumentar en un anterior comunicat on explicava com la nova directiva Europea de criptomonedes anomenada Mica, protegeix la meva activitat.

Després d’aquesta llibertat limitada, la meva lluita només canvia de terreny. Ara podré per fi explicar en primera persona en què es basen les meves serioses sospites que estic sofrint una venjança de les clavegueres dels estats Espanyol I Francès.

Uns estats que no em van perseguir a Europa en deu anys permetent que El meu cas per l’acció dels bancs prescrivís sense ni tan sols fer una sola ordre de detenció europea. Que se sentien incòmodes d’enfrontar-se amb els meus arguments I suports en el terreny de l’activisme anticapitalista I antibancari, però que haurien calculat que vincular-me en un cas de emblanquiment lligat a una estafa de comerç online, destruiria la meva trajectòria I minimitzaria la solidaritat que pugues rebre.
Ara que tinc veu. I em puc comunicar normalment vull expressar que, en primer lloc, no pararé. I aniré a les instàncies que calguin fins que sigui absolt dels càrrecs que sé m’imputen I fins que sigui compensat justament per l’any de presó sofert. I el cost econòmic que això ha significat
Com a següent pas, estudiaré molt seriosament de posar una denúncia criminal perquè les persones responsables d’empresonar-me sabent de la falsedat de les seves acusacions siguin jutjades algun dia.

II més enllà del meu propi cas, la meva experiència de gairebé un any de presó. I tot el que he viscut durant El molt irregular procés d’instrucció I la dura experiència de presó, em fan sentir una responsabilitat I alhora una oportunitat, per canviar les coses que sempre és la meva Primera motivació. No pot ser que en el centre d’Europaon els polítics s’omplen la boca de ser el bressol dels drets humans, drets tan fonamentals com el de la presumpció d’innocencia, siguin sistemàticament vulnerats. No pot ser que raons ideològiques I de biografia activista marquin que algú hagi de passar a la presó una part de la seva vida. I no pot ser que el mateix dret de defensa sigui negligit en permetre’s que dades errònies I no corroborades, marquin la justificació d’un empresonament, sense que cap altra autoritat judicial de primera o segona instància hi tingui res a dir. Aquest sentiment d’impunitat que regna en els processos d’instrucció a França, però també de diverses maneres a Espanya I molts d’altres Estats del Vell Continent s’ha d’acabar.

Com volem que es construeixi una societat civil forta si les persones visibles d’aquesta poden ser atacades judicial I repressivament sense que cap òrgan democràtic de segona instància hi tingui res a dir? Perquè existeix un procediment especial per incriminar polítics en actiu, diplomats o jutges, que els protegeix d’atacs políticament motivats, però no n’hi ha cap per representants de la societat civil o activistes?

He tingut molt de temps per pensar-hi en aquest any de privació de llibertat. I Ara que he aconseguit recuperar el carrer. I la paraula vull anunciar que des d’ara mateix vull treballar en la creació d’una associació que defengui els drets de defensa, amb vocació especialment per les persones que es declaren innocents. I en els professors en què s’ataquen a activistes.

Una associació que treballi tant en els casos concrets com en l’àmbit de pro posta I pressió perquè la Unió Europea obligui a tots els estats membres a protegir efectivament la pressumpcio d innocència I es desenvolupin eines jurídiques perquè s’acabi la impunitat judicial en casos que afectin activistes i persones significatives de la societat civil.

Finalment, vull agrair públicament tots els suports que he rebut i el temps que han dedicat alguns i algunes velles amigues de l’activisme a lluitar per la meva llibertat. També vull agrair especialment a les dues dones de la meva família, que han fet tant perquè pogués tornar a casa. A la meva filla adoptiva Alice, que tot i el difícil que ha estat per ella especialment la meva absència ha estat capaç de sostenir-se en peus i ajudar-me dia rere dia a mantenir-me comunicat amb l’exterior. I a la meva mare Fina que amb el seu suport ferm i incansable, la seva tasca de connexió i de portaveu, ha fet possible que la indignació creixes fins a aconseguir la meva llibertat. Sempre tan orgullós de ser el teu fill, mare.