Un manifest per la biodiversitat urbana [Comunicat CSO La Carboneria]
[COMUNICAT DE LA CARBONERIA CONTRA EL SEU DESALLOTJAMENT]
Ja han passat més de dos anys des de que el centre social okupat La Carboneria pateix l’amenaça d’un procés judicial que pretén acabar amb aquest espai de diversitat i les activitats que s’hi duen a terme. Durant aquest temps, i ja des d’abans de que La Carboneria iniciés el seu recorregut ara fa quatre anys, hem vist aparèixer, transformar-se i desaparèixer desenes d’iniciatives que apostaven per l’autoorganització de les nostres necessitats i la desobediència civil com a manera de sobreviure en un context cada vegada més deshumanitzat.
Desenes de brots que apunten a la gratuïtat , que aposten per diferents formes d’entendre el món, les rel·lacions, la cultura, l’oci, l’economia, el consum, …, són formes d’escapar de l’homogeneïtzació en la que estem immerses, i són espais on les persones, avui en dia, podem acollir la diferència i la dissidència, i conrear la biodiversitat humana, enlloc d’exterminar-la.
Els desallotjaments de La Universitat Lliure La Rimaia i Barrilònia, els processos
que estan vivint CanVies, El niu de la Guatlla i la Revoltosa, així com les coaccions a algunes assemblees de barri i tantes altres traves a col·lectius no són una coincidència.
El cas de la Carboneria no és massa diferent. El dimarts 18 de desembre el jutjat nº48 de Barcelona va emetre l’ordre de desallotjament del edifici que pretén culminar el procés civil iniciat contra aquest projecte, amb data per al proper 8 de Febrer de 2013. Tot plegat ometent que des de ja fa quatre anys, al barri de Sant Antoni de Barcelona, La Carboneria s’autogestiona per a realitzar activitats socials, culturals i polítiques, tractant diferents temàtiques: medi ambient, alimentació, solidaritat, conscienciació social, creació artística, cura del cos, mitjans alternatius i cultura no comercial entre d’altres. També aportant espais per a que altres col·lectius puguin desenvolupar les seves activitats i formant part activa del teixit associatiu del barri, alimentant una llavor amb personalitat pròpia.
La Carboneria vol ser un espai obert al barri, okupat en desobediència civil a les lleis que perpetuen situacions injustes, des d’on poder donar suport a altres lluites i llaurar la biodiversitat urbana. També és un projecte de vida comunitària que va néixer com a resposta al model basat en l’individualisme i en l’especulació imposada i coercitiva de les nostres llibertats. El que hi prima és el benefici col·lectiu en comptes de l’individual, teixint així relacions d’igualtat i llibertat entre les persones.
Qui demanda a La Carboneria és FBEX, una de les principals promotores immobiliàries espanyoles i una de les responsables d’aquesta estafa coneguda com “crisi”. FBEX es troba en procés de liquidació, després d’acumular un deute de 640 milions d’euros, i les propietats d’aquesta ja estan passant a mans de bancs i altres grans entitats. Així es fomenta la concentració de recursos de primera necessitat en mans d’una minoria que, a més a més, els mantindrà en estat d’abandó a l’espera de lucratives oportunitats de negoci. Tampoc és cap novetat afirmar, com ho fem, que les institucions públiques i les altres elits polítiques i econòmiques no dubten en fer servir tots els seus mitjans per acabar amb qualsevol procés d’autoorganització del poble que qüestioni el poder establert.
Actualment veiem com els projectes d’autogestió es reprodueixen arreu del territori i en tots els àmbits: ocupació d’hospitals, ocupació de terres per part de pagesos, d’escoles, plataformes de lluita contra els desnonaments, xarxes de suport mutu als barris, … Paradoxalment, ajuntaments i altres institucions públiques, acollint-se a una legalitat mancada d’ètica, s’obstinen a tallar d’arrel aquestes iniciatives populars o desallotgen sistemàticament edificis okupats per deixar-los buits durant anys (com serà el cas, també, de la Carbo), posicionant-se a favor, directa i indirectament, de la concentració de poder en unes poques mans.
Però ja som moltes les persones que hem decidit apostar pels projectes autogestionats com a forma d’emancipació i no ens aturarem davant les seves intencions de desforestar aquesta ciutat. Seguirem conreant i conreant-nos per tal de fer front al pensament únic que les elits ens imposen.
Per cada arbre que tallin plantarem un bosc.
Fem una crida a les xarxes afins pel suport mutu, i us convidem a les properes convocatòries que anirem publicant:
http://laotracarboneria.net twitter: @OtraCarboneria mail: lacarboneria@squat.net
NO AL DESALLOTJAMENT DE LA CARBONERIA
LA CARBO FOT LLENYA!