Després de la llarga jornada de dijous estem esgotades, però també molt satisfetes i orgulloses de la feina feta al llarg d’aquestes setmanes de lluita. És cert que la subhasta s’ha fet, però hem aconseguit que no es pogués desenvolupar amb normalitat i fos un veritable desastre.

– Dels 47 immobles que es pretenien subhastar vam aconseguir que es retirés l’edifici del carrer Llibreteria 16. S’han ocupat fins 4 immobles de la subhasta, i un d’ells, al Poble Sec, ja té ara ús d’habitatge social en viure-hi una família del barri que esperava, de fa temps, un pis d’emergència. A més, gairebé la meitat de la subhasta ha quedat deserta per manca de licitadors.

– Malgrat els esforços del Govern d’allunyar la subhasta del centre de la ciutat per mirar de debilitar la mobilització popular (amb la ridícula excusa de l’alta demanda), i dur-la a un lloc inhòspit i de fàcil bunkerització policial, la mobilització ha estat important i contundent.
La determinació de les persones que bloquejaven els 3 accessos a l’edifici va fer que la subhasta comencés amb més de dues hores de retard, que força licitadors haguessin d’entrar per la porta del darrera saltant tanques i que per fer-ho els mossos els obrissin camí amb dures càrregues policials.

– Hem aconseguit fer visible aquest tipus de subhastes i posar al centre del debat polític la manca d’habitatge públic i els estralls de l’especulació immobiliària als nostre barris. Hem mostrat també les entranyes d’un sector immobiliari insaciable que ens assetja dia a dia sense escrúpols.

– Hem demostrat que aquest govern no considera l’habitatge una prioritat. Només li demanàvem que complís el seu compromís, aturés la subhasta i aprofités els immobles que havia rebut per a habitatge públic. Lluny d’això, els ha tornat a posar en mans privades. Amb arguments simplificadors i tramposos s’ha venut patrimoni dels nostres barris a l’especulació immobiliària. Era una qüestió de voluntat política, podien aturar la subhasta i no ho van voler fer.

– Per últim, hem constatat que el moviment en defensa de l’habitatge creix i s’estén pels nostres barris. I que, quan cal, sabem treballar de manera coordinada per ser més fortes. Ho hem fet aquest cop i ho farem cada cop més i millor. Som variades i diverses, com ho són els nostres barris, i així ens volem.

Que no es pensin que això s’acaba aquí.

Recuperarem el que és de totes i seguirem defensant les veïnes i els barris. Cada cop més determinades lluitarem i posarem els nostres cossos sempre que calgui.
Tinguem clar que ara som més i més ben organitzades. Som els barris i no ens aturaran.

Barcelona, 7 de Juliol de 2018.