Los días 22, 23, 24 y 25 de julio de 1977 se celebraron en Barcelona las Jornadas libertarias, organizadas por la CNT, la revista Ajoblanco, los Ateneos Libertarios y otros colectivos.
En el centro de la ciudad hubo multitud de encuentros y debates con títulos como “Experiencias libertarias y Revolución a partir de 1936”, “Movimiento Libertario y Organización. Crítica de la sociedad industrial y alternativa libertaria “,” Marxismo y Anarquismo ante las Cuestiones del Estado y la política “,” Enseñanza e instituciones Cerradas “,” La Autogestión “, … Se proyectaron películas como “La boda de Emma Cohen “,” Entre el fraude y la Esperanza”, y documentales sobre temas que preocupaban como “Los objetores de conciencia: Can Serra”, “Barcelona sur mer”, “Viaje a la explotación”;

Pero fue en el Parque Güell donde las Jornadas tuvieron mayor intensidad y fuerza. En el Parque se reunieron miles de personas para vivir la fiesta, bailar, escuchar música, charlar, intercambiar informaciones, para comunicarse unos con otros con las menores barreras posibles. Se pusieron muchos stands en donde había material e ideas para intercambiar y se editó cada día el diario Barcelona Libertaria que se repartía entre los asistentes. Durante las Jornadas muchas fueron las normas y los preceptos a transgredir, aunque sólo fuera por unos pocos días en un momento de salida de la opresión del régimen franquista y en un período de conflictos políticos y laborales.

Heus aquí la peli de les Jornades Llibertàries de Barcelona que va rodar el Johnny Estil·les el 1977. Acompanyen la peli dues cançons del Johnny: Terra, terra i Abduïts. La web sense nom

Barcelona Libertaria. Jornades Llibertàries Internacionals. 1977. CEDALL

Barcelona Libertaria. (un somni de tres dies… i milers de nits) (1977)

“Barcelona Libertaria” va ser el diari gratuït que a finals de juliol de 1977 va sortir a la llum per deixar constància escrita dels debats, actes i expressions artístiques que es van desenvolupar a l’esmentada ciutat durant el transcurs de les Jornades Llibertàries Internacionals.

El “Colectivo Ajoblanco” (editor de la revista mensual “Ajoblanco”) va ser l’encarregat de portar a la practica aquest intens i al seu torn ambiciós projecte periodístic.

Durant els dies 23,24 i 25 de juliol ens van informar d’una bona quantitat d’esdeveniments i debats que ens mostraven la diversitat i pluralitat en les quals transcorrien les esmentades Jornades.

L’inici i salutació als nouvinguts a “Barcelona Llibertària”, marcava, de forma acurada, les aspiracions de les mateixes:

“Ante todo queremos transmitir desde estas paginas, un saludo fraternal y solidario a todos los trabajadores, a todos los oprimidos del mundo, a todos los que luchan por la causa de la libertad contra el Estado, contra el Capital, contra el Poder en suma (…)

(…) Por último, la bienvenida calurosa a vosotros, los que estáis aquí, porque vuestra presencia es la afirmación de que estamos vivos, de que el anarquismo renueva cada día, late hoy como ayer y es eternamente joven, la gran fuerza motora de la verdadera revolución en el mundo.” ( nº1 23-7-1977)

La barreja de la festa i el debat, durant aquests tres dies, va ser el gran encert d’aquestes Jornades que van atreure a una variada infinitat de grups i joves.

Desenvolupades en dos llocs bàsics de la ciutat (Parc Güell i Saló Diana) i altres que es van anar afegint espontàniament, les Jornades Llibertàries Internacionals van ser, de molt, l’esdeveniment de “masses” de major atracció durant aquell estiu en una Barcelona que s’anava traient l’olor a ranci uniforme que el franquisme ens havia llegat.

Situat en ple procés polític postfranquista les Jornades Llibertàries deixaven entreveure clarament l’ànim dels organitzadors i del plural món llibertari dels setanta: màxima llibertat individual i màxima llibertat col·lectiva.
Contra el capitalisme globalitzant, però també contra el socialisme autoritari, l’alternativa llibertària era i és encara… un somni de tres dies i milers de nits.

Esperem i desitgem, trenta anys després, una nova “Barcelona Libertària” que transcendeixi el paper imprès i els somnis incomplerts…

EQUIP Cedall (Juliol 2007)