Avui era el segon llançament de Maria Àngels. Del pis on va néixer i va viure amb els seus pares fins que aquests van morir, comparteix el pis amb la colometa, animal de companyia que és la seva família. Tota la vida ha viscut al Raval, en un pis en unes condicions lamentables que cap propietari s’ha pres la molèstia d’arreglar. Malgrat tot és el seu habitatge i li volen fer fora d’ella per especular, al·legant que és per a ús personal d’un propietari que té més pisos i fa negoci amb ells.

Al màxim que podia aspirar Maria Àngels era a una pensió, separant-la del seu animal de companyia i l’angoixa i la desesperació s’apoderaven del seu dia a dia.

Del seu pas pel CAP Raval Nord que l’ha acompanyat sempre a ella i als seus pares abans de morir, va arribar a contactar amb nosaltres i així vam començar a parlar i a compartir pors i esperances.

Va decidir lluitar i defensar la seva casa i la seva memòria i avui gràcies a les veïnes de Raval i la gent de l’acampada de Plaça Universitat s’ha aconseguit un ajornament, una mica de temps més per buscar la millor solució possible per Maria Àngels. Ha valgut la pena l’esforç. El seu somriure, els seus agraïments i les abraçades finals així ho demostraven. Salut

Aplazado el desalojo de Maria Àngels en el Raval rebel

Hoy era el segundo lanzamiento de María Ângels. Del pìso en donde nació y vivió con sus padres hasta que estos murieron, comparte el piso con una paloma, animal de compañía que es su familia. Toda la vida ha vivido en el Raval, en un piso en unas condiciones lamentables que ningún propietario se ha tomado la molestia de arreglar. A pesar de todo es su vivienda y le quieren echar de ella para especular, alegando que es para uso personal de un propietario que tiene más pisos y hace negocio con ellos.

A la máximo que podía aspirar Maria Àngels era a una pensión, separándola de su animal de compañía y la angustia y la desesperación se apoderaban de su dia a dia.

De su paso por el CAP Raval Nord que le ha acompañado siempre a ella y a sus padres antes de morir, llegó a contactar con nosotros y así empezamos a hablar y a compartir miedos y esperanzas.

Decidió luchar y defender su casa y su memoria y hoy gracias a las vecinas del Raval y a la gente de la acampada de Plaça Universitat se ha conseguido un aplazamiento, un poco de tiempo más para buscar la mejor solución posible para María Àngels. Ha valido la pena el esfuerzo. Su sonrisa, sus agradecimientos y los abrazos finales así lo demostraban. Salud