La construcció i posada en funcionament de la interconnexió elèctrica Sentmenat-Vic-Baixàs ha estat acompanyada d’uns arguments que pretenien convèncer la població de les seves bondats. La realitat, però, s’entossudeix a qüestionar les màximes que des de molts mitjans s’han escampat de manera repetitiva.
Les elèctriques i els seus altaveus no es cansen de dir-nos que la MAT suposa un foment de la competència que s’ha de materialitzar en una reducció dels preus de l’energia… A hores d’ara, encara preguem perquè els preus deixin de pujar. Aquest argument oblida el panorama d’oligopoli que pateix el sector elèctric espanyol. Una herència més del franquisme.
També se’ns ha dit fins al cansament que la MAT potencia les possibilitats d’implantació i desenvolupament de les energies renovables. Però és precisament a causa de l’existència de la MAT que la política de penalització de les renovables per part del govern espanyol es pot portar a terme, ja que permet mantenir una generació a partir de combustibles fòssils i eixugar el dèficit mitjançant la importació.
Per últim, la seguretat en el subministrament no depèn solament d’una autopista elèctrica, sinó que, per tal que els talls de subministrament i les caigudes de tensió no siguin habituals, calen inversions en la xarxa de distribució i no només repartiment de dividends.
La MAT és un negoci enquistat en models obsolets de creixement i progrés, perpetua un model energètic irresponsable que atenta contra la natura, la salut de les persones i l’economia sostenible; una infraestructura totalment innecessària per als interessos generals de la ciutadania.

Pasqual Aguilar Pérez