A propòsit de violència immobiliària, narcopisos i dret a l’habitatge. Ja estem en una situació límit i s’endevina que, el més probable, serà encara pitjor.

Tenim un sistema legal que afavoreix els grans propietaris.
Tenim una burocràcia que funciona amb una lentitud desesperant.
Tenim molta gent en una situació desesperada, sobreexplotada i sense poder cobrir amb dignitat seves necessitats i les de la seva família.
Tenim milers de pisos buits propietat dels bancs o grans inversors que la llei els permet abandonar irresponsablement fins que siguin objecte de negoci i els venguin, amb o sense gent dins amb total impunitat.
Quan algú pretén posar una mica de justícia en tot això, es mou tota la maquinària a favor dels responsables de la situació (bancs, promotors i inversors) i fa responsables als qui la pateixen (la culpa és dels pobres).
I això està passant al Raval, a Ciutat Vella, a Barcelona i en els centres urbans de les grans ciutats.
Ja estem acostumats però sempre pot ser pitjor i es veu venir. Amb el tema dels narcopisos s’estan preparant mesures legals, judicials, policials i polítiques que facilitin i ajudin (encara més) als quals amb el seu cobdícia es beneficien de la misèria de la gent.
Amb policies actuant violentament, amb empreses privades contractades per propietaris el treball és desallotjar per la força als que no poden pagar lloguers abusius, es van normalitzant situacions inacceptables.
Així no es soluciona cap problema, més aviat al contrari creix i crea indefensió i desigualtat i fa preveure més violència i més injustícia.
L’organització de la gent de forma autònoma i decidida és la que apunta la defensa dels drets i mínims i les possibles solucions als excessos d’un capitalisme salvatge.
Allà cadascú (administracions, veïnes i organitzacions) amb les seves responsabilitats que són moltes. La situació és extrema i cal fer tot el possible per donar-li la volta, assenyalar els veritables responsables i lluitar perquè es faci justícia i no puguin actuar impunement i no culpabilitzar als que pateixen les conseqüències.
Hi ha possibilitats en el dia a dia, en les xarxes i gestos de suport mutu i solidaritat que es donen contínuament enmig de tanta violència

A propósito de violencia inmobiliaria, narcopisos y derecho a la vivienda. Ya estamos en una situación límite y se adivina que, lo más probable, será aún peor.

Tenemos un sistema legal que favorece a los grandes propietarios.
Tenemos una burocracia que funciona con una lentitud desesperante.
Tenemos mucha gente en una situación desesperada, sobreexplotada y sin poder cubrir con dignidad sus necesidades y las de su familia.
Tenemos miles de pisos vacios propiedad de los bancos o grandes inversores que la ley les permite abandonarlos irresponsablemente hasta que sean objeto de negocio y los vendan, con o sin gente dentro con total impunidad.
Cuando alguien pretende poner algo de justicia en todo esto, se mueve toda la maquinaria a favor de los responsables de la situación (bancos, promotores e inversores) y hace responsables a quienes la sufren (la culpa es de los pobres).
Y eso está ocurriendo en el Raval, en Ciutat Vella, en Barcelona y en los centros urbanos de las grandes ciudades.
Ya estamos acostumbrados pero siempre puede ser peor y se ve venir. Con el tema de los narcopisos se están preparando medidas legales, judiciales, policiales y políticas que faciliten y ayuden (aún más) a los que con su codicia se benefician de la miseria de la gente.
Con polícias actuando violentamente, con empresas privadas contratadas por propietarios cuyo trabajo es desalojar por la fuerza a quienes no pueden pagar alquileres abusivos, se van normalizando situaciones inaceptables.
Así no se soluciona ningún problema, más bien al contrario crece y crea indefensión y desigualdad y hace prever más violencia y más injusticia.
La organización de la gente de forma autónoma y decidida es la que apunta la defensa de los derechos y mínimos y las posibles soluciones a los desmanes de un capitalismo salvaje.
Allá cada cual (administraciones, vecinas y organizaciones) con sus responsabilidades que son muchas. La situación es extrema y hay que hacer todo lo posible por darle la vuelta, señalar a los verdaderos responsables y luchar para que se haga justicia y no puedan actuar impunemente y no culpabilizar a quienes sufren las consecuencias.
Hay posibilidades en el dia a dia, en las redes y gestos de apoyo mutuo y solidaridad que se dan continuamente en medio de tanta violencia