A defensar l’Àgora, el barri, a resistir i construir mons poc a poc amb la gent

Ja una altra vegada i sense descans en el dia dia, a voltes amb les rutines i l’extraordinari. Un petit parèntesi en l’estrès i ja a seguir lluitant i vivint. Un estiu sense treva en què els malestars s’han manifestat amb més cruesa alhora que la voluntat de buscar a qui culpar per simplificar, manipular i creure que es solucionen. Tant de bo fos tan fàcil, els mateixos fantasmes: l’incivisme, més policia, més ordre i mà dura i la culpa és … i tu més. Les suposades solucions, ja fallides de tant intentarlas de la mà dura i l’autoritarisme tornen a l’actualitat, les forces polítiques, socials, policials i culturals més ràncies fent soroll i la realitat com una llosa que ens fa la vida més difícil, més dura .

I la gent comuna i corrent al nostre a viure, a intentar estar en els temps, lluitar pel que és nostre, pels nostres i per això de tots, és a dir qui causa més mal, qui enganya, a no perdre el sentit, mesurar les nostres forces, demanar disculpes quan ens equivoquem i buscar la manera de fer-nos més forts.

Moltes urgències però la defensa de l’Agora Juan Andrés a 5 anys sense justícia, a 4 de la ocupació de l’espai ia les vistes del judici per desallotjar-estan en primer lloc, doncs simbolitza un ús i propietat comuna, un espai obert, amable, útil per els que menys tenen i més necessiten. Un experiment de llibertat i bon fer al marge del poder i del mercat. El seu desallotjament seria una pèrdua per a tots i un guany per als menys. Defensar l’Àgora és defensar que no ens facin fora del barri, defensar la cultura popular, defensar la construcció d’un matí comú i per les nostres mans. Defensar la memòria rebel i lluitadora del Raval i de Barcelona, ​​tant de bo ho aconseguim. I un nou CAP al Raval Nord com a necessitat urgent per a la salut de la gent com a prioritat davant d’altres necessitats

La seva pèrdua ho serà per a tothom, per als col·lectius i les persones que el fem servir, per l’oportunitat de poder aturar amb la mobilització popular i la responsabilitat municipal un espai comú. Si les institucions no poden o no volen compatirlo, també serà la seva derrota i tots ho pagarem molt car.

I el lokal farà 31 anys, al mateix temps que tot això passa i ho celebrarem a l’Àgora per seguir lluitant, espais i col·lectius sense subvencions, responsables dels nostres encerts i dels nostres errors, construint cultura i política des de baix i des del marge, amb un peu a dins però un altre a fora i contra vent i marea, modes, titulars i enquestes buscant avançar entre totes, la únicaz manera de fer-ho. Salut i llibertat.

en castellano

A defender el Agora, el barrio, a resistir y construir mundos poco a poco con la gente

Ya otra vez y sin descanso en el dia dia, a vueltas con las rutinas y lo extraordinario. Un pequeño paréntesis en el estrés y ya a seguir peleando y viviendo. Un verano sin tregua en el que los malestares se han manifestado con más crudeza a la vez que la voluntad de buscar a quien culpar para simplificar, manipular y creer que se solucionan. Ojalá fuera tan fácil, los mismos fantasmas: el incivismo, más policia, más orden y mano dura y la culpa es… y tú más. Las supuestas soluciones, ya fallidas de tanto intentarlas de la mano dura y el autoritarismo vuelven a la actualidad, las fuerzas políticas, sociales, policiales y culturales más rancias haciendo ruido y la realidad como una losa que nos hace la vida más difícil, más dura.

Y la gente común y corriente a lo nuestro a vivir, a intentar estar en los tiempos, luchar por lo nuestro, por los nuestros y por lo de todos, a saber quien causa más daño, quien engaña, a no perder el sentido, medir nuestras fuerzas, pedir disculpas cuando nos equivocamos y buscar la manera de hacernos más fuertes.

Muchas urgencias pero la defensa del Agora Juan Andrés a 5 años sin justicia, a 4 de la ocupación del espacio y a las vistas del juicio para desalojarlo están en primer lugar, pues simboliza un uso y propiedad común, un espacio abierto, amable, útil para los que menos tienen y más necesitan. Un experimento de libertad y buen hacer al margen del poder y del mercado. Su desalojo sería una pérdida para todos y una ganancia para los menos. Defender el Agora es defender que no nos echen del barrio, defender la cultura popular, defender la construcción de un mañana común y por nuestras manos. Defender la memoria rebelde y luchadora del Raval y de Barcelona, ojalá lo consigamos. Y un nuevo CAP en el Raval Nord como necesidad urgente para la salud de la gente como prioridad frente a otras necesidades

Su pérdida lo será para todos, para los colectivos y las personas que lo usamos, para la oportunidad de poder detener con la movilización popular y la responsabilidad municipal un espacio común. Si las instituciones no pueden o no quieren compatirlo, también será su derrota y todos lo pagaremos muy caro.

Y el lokal hará 31 años, al mismo tiempo que todo esto ocurre y lo celebraremos en el Agora para seguir peleando, espacios y colectivos sin subvenciones, responsables de nuestros aciertos y de nuestros errores, construyendo cultura y política desde abajo y desde el margen, con un pie adentro pero otro afuera y contra viento y marea, modas, titulares y encuestas buscando avanzar entre todas, la únicaz manera de hacerlo. Salud y libertad.