HEM VINGUT A VESSAR EL DESASTRE ABANS QUE EL DESASTRE VESSI SOBRE NOSALTRES

Venim avui aquí, acompanyades de totes les formes de misèria i violència quotidiana, estructural, institucional a què ens sotmet cada dia un model de ciutat que ha condemnat els barris de Ciutat Vella a ser una mina a cel obert d’explotació econòmica, i a nosaltres, els seus habitants, les víctimes propiciatòries de mil maneres d’expulsió: desnonaments i desallotjaments; pressió econòmica i especulativa; saturació, abandonament i destrucció de l’espai públic; assetjament i repressió policial; desatenció i desmantellament de serveis públics…
Duem a les portes de l’Ajuntament les portes esbotzades i les claus dels panys forçats de les nostres veïnes (mares, pares, germanes, criatures, grans, menors, companyes de col·le, de feina o d’escala…) expulsades de casa seva; les manilles i les porres amb què la nostra gent (putes, joves, migrants, negres, magribins, pobres, sense sostre…) són perseguides per la policia per raons d’origen, gènere, raça, classe o edat; les escombraries i els enderrocs d’un espai públic i comú lliurat a l’explotació turística i la degradació pel consum permanent del territori; portem també les jornades interminables de les infermeres, metgesses, netejadores o personal de manteniment que doblen o tripliquen torns per cobrir la manca de recursos sanitaris d’atenció primària; la impotència de mestres, equips educatius, mares, pares, alumnat, davant d’unes polítiques educatives que acaben dibuixant més desigualtat i més segregació educativa.

Venim a mostrar la realitat material d’uns barris on les condicions per poder exercir drets elementals com salut, educació i habitatge, s’han convertit en una lluita quotidiana per a la immensa majoria de la gent treballadora a qui se’ns vol expulsar del centre perquè no responem a la lògica de valor afegit del capitalisme de la Barcelona de marca. Els drets de la població de Ciutat Vella (a l’habitatge; a la sanitat; a l’educació; a la integritat personal, física i moral; a la ciutat, a l’espai públic…) no poden estar sotmesos ni al mercat, ni a l’interès privat, ni a polítiques institucionals alienes a l’interès col·lectiu.

Per això…

• Hem vingut a denunciar tota la vostra misèria i violència… però no hem vingut a queixar-nos

• Hem vingut a fer-nos visibles… però no hem vingut a plorar ni a protestar

• Hem vingut a fer que ens escoltin… però no hem vingut a negociar

HEM VINGUT A VESSAR EL DESASTRE ABANS QUE EL DESASTRE VESSI SOBRE NOSALTRES

HEM VINGUT A DEFENSAR ELS BARRIS DE CIUTAT VELLA

HEM VINGUT A LLUITAR PER DRETS, CURES I VIDA PER A TOTES

17G

HEMOS VENIDO A DESBORDAR EL DESASTRE ANTES DE QUE EL DESASTRE NOS DESBORDE A NOSOTROS
Venimos hoy aquí, acompañadas de todas las formas de miseria y violencia cotidiana, estructural, institucional a las que nos somete cada día un modelo de ciudad que ha condenado a los barrios de Ciutat Vella a ser una mina a cielo abierto de explotación económica, y a nosotras, sus habitantes, las víctimas propiciatorias de mil formas de expulsión: desahucios y desalojos; presión económica y especulativa; saturación, abandono y destrucción del espacio público; acoso y represión policial; desatención y desmantelamiento de servicios públicos…
Traemos a las puertas del Ayuntamiento las puertas derribadas y las llaves de las cerraduras forzadas de nuestras vecinas (madres, padres, hermanas, criaturas, mayores, menores, compañeras de cole, de trabajo o de escalera…) expulsadas de sus casas; las esposas y las porras con las que nuestra gente (putas, jóvenes, migrantes, negras, magrebís, pobres, sin techo…) son perseguidas por la policía por razones de origen, género, raza, clase o edad; la basura y los escombros de un espacio público y común entregado a la explotación turística y la degradación por el consumo permanente del territorio; traemos también las jornadas interminables de las enfermeras, médicas, limpiadoras o personal de mantenimiento que doblan o triplican turnos para cubrir los vacios de recursos sanitarios de atención primaria; la impotencia de maestras, equipos educativos, madres, padres, alumnado, ante unas políticas educativas que acaban dibujando más desigualdad y más segregación educativa.
Venimos a mostrar la realidad material de unos barrios en los que las condiciones para poder ejercer derechos elementales como salud, educación y vivienda, se han convertido en una lucha cotidiana para la inmensa mayoría de la gente trabajadora a la que se nos quiere expulsar del centro porque no respondemos a la lógica de valor añadido del capitalismo de la Barcelona de marca. Los derechos de la población de Ciutat Vella (a la vivienda; a la sanidad; a la educación; a la integridad personal, física y moral; a la ciudad, al espacio público…) no pueden estar sometidos ni al mercado, ni a interes privados, ni a políticas institucionales ajenas al interés colectivo.

Por eso…

• Hemos venido a denunciar toda vuestra miseria y violencia… pero no hemos venido a quejarnos
• Hemos venido a hacernos visibles… pero no hemos venido a llorar ni a protestar
• Hemos venido a que nos escuchen… pero no hemos venido a negociar

HEMOS VENIDO A DESBORAR EL DESASTRE ANTES DE QUE EL DESASTRE NOS DESBORDE A NOSOTROS

HEMOS VENIDO A DEFENDER LOS BARRIOS DE CIUTAT VELLA

HEMOS VENIDO A LUCHAR POR DERECHOS, CUIDADOS Y VIDA PARA TODAS