el domingo 10 de noviembre haremos una Kafeta en el Ágora Juan Andrés Benitez. Lo que recaudemos será para la caja de resistencia de los gastos judiciales de la compañera agredida.
Empezará a las 12h con una mesa redonda de diferentes colectivos, luego habrá un espacio para compartir saberes de qué hacer cuando somos agredidas por la policia en estos contextos. Un vermut y unos juegos para canalizar nuestro enfado.
o sea, 10 de Noviembre de 12h a 15h en el raval, Ágora Juan Andrés Benítez.
Venirse con efectivo.

MANIFEST:

El passat 23 de maig un policía del cos dels Mossos d’Esquadra em va trencar el cinquè metacarpià de la mà dreta d’un cop de porra. La situació: estàvem obstaculitzant el pas d’uns cotxes de luxe que es dirigíen al Park Güell, a una desfilada de moda que havia provocat el tancament del parc i que inaugurava un macroesdeveniment elitista anomenat Copa Amèrica. Tenint en compte la situació, van considerar que repartir cops de porra a la gent era la millor opció. Un os de la mà trencat i una ferida de dos punts, cops a altres companyes i dues detencions van ser el resultat de tot allò.  La desfilada es va fer i sí, he posat una denúncia però ja m’ho va dir la metgessa que em va atendre al Pere Camps: “La Policía siempre tiene la razón”

El pitjor del cas és que només és una lesió més que se suma a la llista infinita d’agresions físiques, verbals i psicològiques de la policía. Una més que fa crèixer la impotència de saber que és la feina que l’estat els hi encomana. La seva feina és perseguir manteros i altres persones que treballen o viuen al carrer, fer redades racistes, apallissar persones a comissaría, desnonar, trencar mans, cares o el que calgui per protegir els rics, els poderosos i el seu ordre i benestar. Espiar i mentir infiltrats entre nosaltres, trencant el que construïm,fer-nos por, castigar-nos o inclús matar-nos com van fer amb Pedro a l’Hospitalet, a Juan Andrés al Raval, o Brian Rios a la comissaría de Rubí…i tantes altres.

No confiem en la Policía, no creiem en la seva funció ni existència perquè sabem què protegeix i per a qui treballa. No volem reformar-la ni millorar-la però tampoc acceptar la seva impunitat. Així que us convidem a pensar maneres de dificultar-los la feina i l’existència, trencar aquesta impunitat i reforçar la nostra solidaritat i creativitat, que tanta por els fa.