En les darreres setmanes s’han produït dues agressions sexuals al nostre centre. Aquestes agressions, lluny de ser episodis aïllats, es donen tots els dies i a tot arreu, ja que són part del fenomen estructural de la violència masclista.

Els feminicidis, les violacions, les agressions; però també la desigualtat salarial, el sostre de vidre i la divisió sexual del treball són fruit d’un sistema que ens considera inferiors, que situa a les dones com a subordinades a la posició i la mirada masculines. Un sistema que ens llegeix com a subjectes a la voluntat i al desig masculí, com a cossos utilitzables i disponibles per al seu plaer.

Lluny de ser un sistema en desaparició, el masclisme està més viu que mai. Socialment, vivim un moment de qüestionament dels avenços de la lluita feminista, de ressorgiment d’un ideari que banalitza la violència masclista i ataca els drets sexuals i reproductius de les dones. Totes coneixem exemples recents d’esdeveniments multitudinaris emesos als mitjans de comunicació en què homes amb poder i reconeixement social han decidit que tenen el dret d’usar el cos d’una dona sense qüestionar-se ni tan sols que ella hi pogues estar en desacord; o com després de violacions múltiples es posa el focus en la víctima, qüestionant la seva actitud, la resistència que hi va oposar o la roba que duia.

És així com la violència contra les dones es naturalitza, es normalitza i es perpetua, permetent que es donin fets com els que han ocorregut les darreres setmanes.

Aquests fets, a més, tenen una gravetat afegida tenint en compte que s’han produit dins d’un centre de salut que, per definició, hauria de ser un espai segur. Si la nostra tasca com a professionals és promoure i garantir la salut de les persones, no podem tolerar que es produeixen aquests fets en els nostres centres de treball. Els centres de salut han de ser part activa de la lluita contra la violència masclista, des del reconeixement, la denúncia i l’acompanyament.

És per això que exigim una reposta a l’alçada de la gravetat dels fets i que aquesta no inclogui únicament la via securitària i penal.

Exigim tenir formacions reglades i de qualitat sobre el reconeixement i l’atenció a les persones que pateixen violència masclista.

Exigim disposar de protocols efectius sobre l’actuació en casos com els de les darreres setmanes.
Enfront aquestes agressions cal una resposta social, institucional i política de tolerància zero per tal que no quedi cap agressió sense resposta.

Amb això, no volem que augmenti la por ni perpetuar discursos de terror que lluny de fer-nos avançar, ens fan quedar aturades.

No volem acceptar ni normalitzar les violències masclistes. No volem ser part d’un sistema que permet la vulneració dels drets de les dones.

Volem sentir-nos lliures i segures, amb els nostres cossos, a les nostres feines, als nostres centres de salut.

Treballadores del Centre d’Atenció Primària Drassanes
22 de setembre de 2023