El diumenge 7 de febrer dins de la campanya per la llibertat d’expressió i en contra que Pablo Hasel entri a la presó per cantar una cançó, es convoca una jornada al parc de les tres Xemeneies (símbol de la Vaga de la Canadenca) en la qual grafiter @ si artistes pinten murals en suport a la llibertat d’expressió en la tradició de autoinculpar-se, tradició que ve del moviment de la insubmissió i per la desobediència civil. Tot va bé, la jornada és perfecta, bon temps, bon ambient i bona feina.

Parlem amb Roc del seu treball de l’Hamsa, del seu mural a l’Agora Juan Andrés, de mantenir-se i de seguir lluitant. I l’endemà, en la més pura tradició burocràtica, com qui no vol la cosa, algú (no se sap qui, ni se sabrà) decideix tapar el mural sense cap pudor i envia a una brigadilla de Barcelona Neta que en un tres i no res, acaba amb les obres, casualitat, en què la cara del rei emèrit era visible.

En fi, que ja sabem que l’autonomia per fer barbaritats per part de Guàrdia Urbana, mossos i diferents cossos policials més buròcrates de tota mena, és total i absoluta i s’exerceix amb total impunitat i brutalitat, sigui colpejant, detenint i coartant les llibertats. Que tot això és molt greu i provoca indignació i ràbia. Que cap responsable pagarà per això. Que no n’hi ha prou amb revisar protocols, que cal aturar aquesta deriva autoritària en què estan implicades directament totes les administracions i tots els partits amb responsabilitat de poder.

Que és una vergonya que entre els partits majoritaris es tirin els uns als altres sense fer res per evitar aquests abusos en els seus espais de poder. Que el cansament per què passa i de què es responsabilitza només a VOX és més greu del que sembla, ja que és sistèmic i ningú s’atreveix a tocar-lo sinó que més aviat el reforça per activa i per passiva i que no estem disposats a tolerar-ho.

Com sempre tocarà a la gent, a la societat pagar els costos i lluitar per canviar les coses. No hi ha d’una altra.

Libertad de expresión, no a la represión

El domingo 7 de febrero dentro de la campanya por la libertad de expresión y en contra de que Pablo Hasel entre en prisión por cantar una canción, se convoca una jornada en el parc de les tres Xemeneies (símbolo de la Vaga de la Candenca) en la que grafiter@s y artistas pintan murales en apoyo a la luibertad de expresión en la tradición de autoinculparse, tradición que viene del movimiento de la insumisión y por la desobediencia civil. Todo va bien, la jornada es perfecta, buen tiempo, buen ambiente y buen trabajo.

Hablamos con Roc de su trabajo de la Hamsa, de su mural en el Agora Juan Andrés, de mantenerse y de seguir luchando. Y al día siguiente, en la más pura tradición burocrática, como quien no quiere la cosa, alguien (no se sabe quien, ni se sabrá) decide tapar el mural sin ningún pudor y envía a una brigadilla de Barcelona Neta que en un plis plas, acaba con las obras, casualidad, en las que la cara del rey emérito era visible.

En fin, que ya sabemos que la autonomía para hacer barbaridades por parte de Guardia Urbana, mossos y diferentes cuerpos policiales más burócratas de todo tipo, es total y absoluta y se ejerce con total impunidad y brutalidad, sea golpeando, deteniendo y coartando las libertades. Que todo esto es muy grave y provoca indignación y rabia. Que ningún responsable pagará por ello. Que no basta con revisar protocolos, que hay que parar esta deriva autoritaria en la que están implicadas directamente todas las administraciones y todos los partidos con responsabilidad de poder.

Que es una vergüenza que entre los partidos mayoritarios se tiren unos a otros sin hacer nada por evitar estos abusos en sus espacios de poder. Que el hartazgo por lo que pasa y del que se responsabiliza solo a VOX es más grave de lo que parece pues es sistémico y nadie se atreve a tocarlo sino que más bien lo refuerza por activa y por pasiva y que no estamos dispuestos a tolerarlo.

Como siempre tocará a la gente, a la sociedad pagar los costos y luchar para cambiar las cosas. No hay de otra.