Un matí al Raval: cops de matxet, desnonaments aturats, Acció Riera Baixa, emergències frontera sud … (cat/cas)

Programa 31è aniversari del lokal
26 Setembre, 2018
Violencia y muerte de Juan Andrés Benítez. En el Raval de Barcelona en 2013
1 Octubre, 2018

Un matí al Raval: cops de matxet, desnonaments aturats, Acció Riera Baixa, emergències frontera sud … (cat/cas)

Un matí al Raval: cops de matxet, desnonaments aturats, Acció Riera Baixa, emergències frontera sud …

Avui la previsió de la presència de les càmeres al Raval es devia a la roda de premsa convocada a les 11 del matí per Acció Riera Baixa a la cruïlla amb el carrer Hospital per explicar el cansament del veïnat per les situacions que es donen diàriament i que els fan la vida impossible, per denunciar públicament, exigir a les autoritats que intervinguin i el més important demostrar la voluntat de organitzar-se i lluitar, des de criteris i pensaments diferents amb un objectiu comú defensar el barri i als seus veïnes.

Però a primera hora salta el titular, gràcies al fet que un veí l’ha filmat i ho ha fet públic, una altra vegada una agressió a plena llum del dia amb matxet contra una persona, en una zona on són constants les baralles. I una altra vegada l’alarma i les culpes. I nosaltres a repetir el mateix, la clau de la denúncia és la gent del barri, la clau d’una possible solució és la seva mobilització. Els interessos de molts mitjans, partits polítics i grups econòmics de poder és responsabilitzar únicament a l’Ajuntament per raons partidistes i de poder. És clar que l’Ajuntament tenen una part important de responsabilitat, però en qüestions d’ordre públic és evident que la major responsabilitat és de mossos i d’Interior.

I a partir de les 9 comença el carrusel de desnonaments al districte, avui 5, per cert tots s’han aconseguit aturar, tornem una altra vegada a recordar que en primer lloc gràcies a la mobilització veïnal i en segon a la intervenció des de l’ajuntament de alguns serveis, no tots ni de la mateixa manera en la defensa del dret a l’habitatge. En el primer cas i és sagnant una dona en cadira de rodes, malalta i que no pot pagar a la propietat al Teatre Victòria del Grup Balañá, un dels grups potents de Barcelona, ​​el preu que li reclama i que per ordre judicial la vol fer sense més i no donar-li un lloguer social o alternativa habitacional. Mentre esperem, parlem de com fer una campanya per denunciar l’empresa.

Els pisos buits dels bancs que si ocupa el narco no es denuncia i si ho fa una família si, la degradació del barri que afavoreix l’especulació i el negoci i desgasta a l’ajuntament i eximeix de responsabilitat als que són més responsables, van establir les bases i les volen mantenir de la marca Barcelona. Les bronques partidàries i electorals i mentre la vida segueix.

Aquests dies s’ha fet visible la situació dels menors que arriben en pasteres i dormen als jutjats i viuen en molts casos al carrer. Avui la xarxa d’emergències frontera sud, denuncia l’escàndol de la situació en què es troben la gent que creua l’estret. Una realitat que destrossa la idea que les administracions aboquen els acullen i que respecten els seus drets. Una realitat que una altra vegada al barri coneixem i s’intenta donar suport als que des de baix i amb tot en contra busquen solucions.

I propostes i votacions perquè des de la llei es recullin aquestes reivindicacions, propostes que es barallen i de vegades s’aconsegueixen i que poques vegades s’apliquen però aquesta vegada molta gent se sent esperançada que així passi. Tant de bo.

I com no es fa ni surt a les pantalles ni en els titulars, vagi una altra vegada el reconeixement per a la gent del Raval que resisteix i viu barallant contra tot, farta que la utilitzin, que es simplique i ens diguin el que cal fer i que sap qui dóna un cop de mà, qui té voluntat de millora i per on van les solucions. Una cosa és el soroll i l’espectacle i una altra la vida quotidiana i la construcció pas a pas de comunitat, de solidaritat, fora dels focus, dels micros, dels despatxos, al carrer, amb la gent. O barallem les solucions dignes i justes o ens tocarà patir les conseqüències.

Castellano

Una mañana en el Raval: Machetazos, desahucios parados, Acció Riera Baixa, emergencias frontera sur…

Hoy la previsión de la presencia de las cámaras en el Raval se debía a la rueda de prensa convocada a las 11 de la mañana por Acció Reina Amàlia en el cruce con la calle Hospital para explicar el hartazgo del vecindario por las situaciones que se dan diariamente y que les hacen la vida imposible, para denunciar públicamente, exigir a las autoridades que intervengan y lo más importante demostrar la voluntad de organizarse y luchar, desde criterios y pensamientos diferentes con un objetivo común defender el barrio y a sus vecinas.

Pero a primera hora salta el titular, gracias a que un vecino lo ha filmado y lo ha hecho público, otra vez una agresión a plena luz del día con machete contra una persona, en una zona donde son constantes las peleas. Y otra vez la alarma y las culpas. Y nosotros a repetir lo mismo, la clave de la denuncia es la gente del barrio, la clave de una posible solución es su movilización. Los intereses de muchos medios, partidos políticos y grupos económicos de poder es responsabilizar únicamente al Ayuntamiento por razones partidistas y de poder. Claro que el Ayuntamiento tienen una parte importante de responsabilidad, pero en cuestiones de orden público es evidente que la mayor responsabilidad es de mossos y de Interior.

Y a partir de las 9 empieza el carrusel de desahucios en el districto, hoy 5, por cierto todos se han conseguido parar, volvemos otra vez a recordar que en primer lugar gracias a la movilización vecinal y en segundo a la intervención desde el ayuntamiento de algunos servicios, no todos ni de la misma manera en la defensa del derecho a la vivienda. En el primer caso y es sangrante una mujer en silla de ruedas, enferma y que no puede pagar a la propiedad el Teatre Victoria del Grup Balañá, uno de los grupos potentes de Barcelona, el precio que le reclama y que por orden judicial la quiere echar sin más y no darle un alquiler social o alternativa habitacional. Mientras esperamos, hablamos de como hacer una campaña para denunciar a la empresa.

Los pisos vacios de los bancos que si ocupa el narco no se denuncia y si lo hace una familia si, la degradación del barrio que favorece la especulación y el negocio y desgasta al ayuntamiento y exime de responsabilidad a los que son más responsables, sentaron las bases y las quieren mantener de la marca Barcelona. Las broncas partidarias y electorales y mientras la vida sigue.

Estos días se ha hecho visible la situación de los menores que llegan en pateras y duermen en los juzgados y viven en muchos casos en la calle. Hoy la red de emergencias frontera sur, denuncia el escándalo de la situación en que se encuentran la gente que cruza el estrecho. Una realidad que destroza la idea de que las administracions los acogen y que respetan sus derechos. Una realidad que otra vez en el barrio conocemos y se intenta apoyar a quienes desde abajo y con todo en contra buscan soluciones.

Y propuestas y votaciones para que desde la ley se recojan estas reivindicaciones, propuestas que se pelean y a veces se consiguen y que rara vez se aplican pero esta vez mucha gente se siente esperanzada de que así ocurra. Ojalá.

Y como no se hace ni sale en las pantallas ni en los titulares, vaya otra vez el reconocimiento para la gente del Raval que resiste y vive peleando contra todo, harta de que la utilicen, de que se simplique y nos digan lo que hay que hacer y que sabe quien echa una mano, quien tiene voluntad de mejora y por donde van las soluciones. Una cosa es el ruido y el espectáculo y otra la vida cotidiana y la construcción paso a paso de comunidad, de solidaridad, fuera de los focos, de los micros, de los despachos, en la calle, con la gente. O peleamos las soluciones dignas y justas o nos tocará sufrir las consecuencias.

Comments are closed.