Sobre els compromisos comunitaris, obrint debats sobre formes de fer (cat/cas)

Consideraciones sobre una propuesta de Manifiesto sobre la problemática de las drogas en el Raval
22 juny, 2018
Concentració contra l’ordenança del PSC contra la prostitució, #28J a les 20h. Pça. Sant Jaume
27 juny, 2018

Sobre els compromisos comunitaris, obrint debats sobre formes de fer (cat/cas)

26 juny, 2018
 
Sobre els compromisos comunitaris, obrint debats sobre formes de fer

Són tantes les urgències ales que cal respondre i no tants els mitjans ni les persones, que és difícil parar-se a pensar encara que hi hagi moments en què es veu la necessitat de dir alguna cosa, d’explicar i intentar entendre les coses ja que tenen conseqüències i sembla que no és important i si que ho és.

Des de sempre a Barcelona ia molts llocs sorgeixen diferents formes de fer davant de problemes i conflictes socials. Simplificant perquè s’entengui millor, a una forma de respondre clàssica, se l’anomena la Plataforma, en llenguatge comú la sopa de lletres. Un munt d’organitzacions estampen la signatura, cadascú amb les seves raons per fer-se notar o demostrar força. De vegades serveix però normalment són més les firmes que les voluntats, accions i persones que se sumen. Formen part més de la vella política en el sentit de fer-se veure que no en ajuntar forces i assumir els problemes d’arrel, per aconseguir aquestes signatures de gent tan diferents s’han de pactar mínims més per raons tàctiques o d’estratègia, sobretot si estan presents institucions o grans organitzacions amb el que no sol servir per a molt.

D’altra banda hi ha les campanyes i les accions sobre la base, en què les organitzacions tenen menys pes i guanya més la lluita diària comú, s’obre l’espai a les persones i als grups petits i l’important es va construint sobre l’experiència. Té els seus problemes però sempre obre més possibilitats. No menysprea a les organitzacions com de vegades es pensa, sinó que cedeixen protagonisme al moviment i són més difícils de rendibilitzar, normalment les institucions, i organitzacions d’ordre els incomoda aquest tipus d’actuacions.

Així passa que si no firmes segons que manifestos, quedes fora encara que no hagis estat consultat i si firmes formes part de la majoria, del suposat compromís comunitari sense que sentis que sigui útil per resoldre el problema i ho fas al costat d’algunes organitzacions i entitats amb les que no comparteixes res o molt poc.

Al Raval, que és del que ara parlem però és extensiu a la majoria de barris de Barcelona es produeixen diàriament aquests fenòmens. És cert que el clàssic, el de la plataforma o sopa de lletres va deixant pas, no sense dificultat a noves formes d’organització i de resposta que es va organitzant, cada vegada millor per afrontar els desnonaments, la precarietat, el suport mutu i la solidaritat. Són milers de persones en aquesta ciutat que tenen un compromís comunitari donant respostes, jugant-se la seva comoditat perquè no expulsin les veïnes perquè es donin alternatives als problemes de la majoria sense guanyar res a canvi tret sentir-se millor i amb més força davant una vida cada vegada més difícil i més dura.

Per això volem obrir debats i reflexions perquè cadascú defineixi quins són els seus compromisos comunitaris, la seva aportació a una societat més lliure i més justa en el dia a dia. Cadascú que faci el que consideri i que intenti fer-ho bé i que assumeixi les seves responsabilitats. Doncs el temps ens passarà factura a tots per bé i per mal i no són moments per quedar bé sinó per afrontar directament els greus problemes que ens fan la vitat impossible a la majoria i un gran negoci per a uns pocs.

Per això no val tot ni de qualsevol manera. I per parlar i dir el que cadascú vol sempre hi ha temps i espai per reaccionar i defensar els nostres drets mitjançant compromisos comunitaris cal saber qui vol lluitar a la seva manera i amb qui vol fer-ho. Per això cal seguir en aquest espai que es manifesta contínuament i cada dia de mil maneres diferents i que no espera que els de dalt atenguin o reaccionin sinó que fa comunitat constantment. Aquest és el que més ens agrada a nosaltres i el que volem defensar.

No caurem en l’error de simplificar els problemes i de separar-nos entre bons i dolents, entre els nostres i els altres. Ens coneixem i sabem de les nostres limitacions i els nostres encerts. Anirem actuant doncs sempre ho hem fet així i serà l’única manera de defensar el barri i la seva gent.

———————————

Sobre los compromisos comunitarios, abriendo debates sobre formas de hacer

Son tantas las urgencias alas que hay que responder y no tantos los medios ni las personas, que es difícil pararse a pensar aunque haya momentos en que se ve la necesidad de decir algo, de explicar e intentar entender las cosas pues tienen consecuencias y parece que no es importante y si que lo es.

Desde siempre en Barcelona y en muchos lugares surgen diferentes formas de hacer ante problemas y conflictos sociales. Simplificando para que se entienda mejor, a una forma de responder clásica, se le llama la Plataforma, en lenguaje común la sopa de letras. Un sinfin de organizaciones estampan la firma, cada cual con sus razones para hacerse notar o demostrar fuerza. A veces sirve pero normalmente son más las firmas que las voluntades, acciones y personas que se suman. Forman parte más de la vieja política en el sentido de hacerse ver que no en juntar fuerzas y asumir los problemas de raíz, para conseguir estas firmas de gente tan diferentes se han de pactar mínimos más por razones tácticas o de estrategia, sobre todo si están presentes instituciones o grandes organizaciones con lo que no suele servir para mucho.

Por otro lado están las campañas y las acciones sobre la base, en las que las organizaciones tienen menos peso y gana más la lucha diaria común, se abre el espacio a las personas y a los grupos pequeños y lo importante se va construyendo sobre la experiencia. Tiene sus problemas pero siempre abre más posibilidades. No desprecia a las organizaciones como a veces se piensa, sino que ceden protagonismo al movimiento y son más difíciles de rentabilizar, normalmente las instituciones, y organizaciones de orden les incomoda este tipo de actuaciones.

Así ocurre que si no firmas según que manifiestos, quedas fuera aunque no hayas sido consultado y si firmas formas parte de la mayoría, del supuesto compromiso comunitario sin que sientas que sea útil para resolver el problema y lo haces junto a algunas organizaciones y entidades con las que no compartes nada o muy poco.

En el Raval, que es de lo que ahora hablamos pero es extensivo a la mayoría de barrios de Barcelona se producen diariamente estos fenómenos. Es cierto que el clásico, el de la plataforma o sopa de letras va dejando paso, no sin dificultad a nuevas formas de organización y de respuesta que se va organizando, cada vez mejor para afrontar los desahucios, la precariedad, el apoyo mutuo y la solidaridad. Son miles de personas en esta ciudad que tienen un compromiso comunitario dando respuestas, jugándose su comodidad para que no expulsen a las vecinas para que se den alternativas a los problemas de la mayoría sin ganar nada a cambio salvo sentirse mejor y con más fuerza frente auna vida cada vez más difícil y más dura.

Por eso queremos abrir debates y reflexiones para que cada cual defina cuales son sus compromisos comunitarios, su aportación a una sociedad más libre y más justa en el dia a dia. Cada cual que haga lo que considere y que intente hacerlo bien y que asuma sus responsabilidades. Pues el tiempo nos pasará factura a todos para bien y para mal y no son momentos para quedar bien sino para afrontar directamente los graves problemas que nos hacen la vidad imposible a la mayoría y un gran negocio para unos pocos.

Por eso no vale todo ni de cualquier manera. Y para hablar y decir lo que cada cual quiere siempre hay tiempo y espacio para reaccionar y defender nuestros derechos mediante compromisos comunitarios hay que saber quien quiere luchar a su modo y con quien quiere hacerlo. Para eso hay que seguir en ese espacio que se manifiesta continuamente y cada dia de mil maneras diferentes y que no espera a que los de arriba atiendan o reaccionen sino que hace comunidad constantemente. Ese es el que más nos gusta a nosotras y el que queremos defender.

No caeremos en el error de simplicar los problemas y de separarnos entre buenos y malos, entre los nuestros y los otros. Nos conocemos y sabemos de nuestras limitaciones y nuestros aciertos. Iremos actuando pues siempre lo hemos hecho así y será la única manera de defender el barrio y su gente.

Comments are closed.