Us adjuntem un manifest que repassa totes les anades i vingudes, tots els mareigs institucionals patits per l’Ateneu i que confirma la nostra determinació en continuar lluitant per recuperar allò que li fou expoliat a la classe obrera d’aquesta país.

Acabar amb la cultura obrera…. a base de burocràcia. Tornem a la càrrega amb la denúncia de l’incompliment del conveni que havia de dotar de una seu digna l’Ateneu Enciclopèdic Popular i el seu importantíssim fons documental, testimoni de la cultura i les lluites de la classe obrera.

L’Ateneu Enciclopèdic Popular.   Una injustícia pendent de reparar.

L’Ateneu  Enciclopèdic  Popular  (AEP)  fou  fundat  l’any  1902  per  dos  obrers,  Eladi Gardo  i  Josep  Tubau,  i  un  estudiant  de  22  anys,  Francesc  Layret,  a  la  casa  d’aquest últim.  Posteriorment, l’AEP va establir la seva seu al Carrer del Carme Nº 30 on ocupava 4 pisos,  de  més  de  100  m2  cada  un,  i  els  baixos.  A  més,  disposava  d’un  pis  al  carrer Portaferrissa,  d’un  xalet  a  la  Molina,  espoliat  pels  falangistes  i  avui  ocupat  per  la Generalitat, i d’un terreny a les Rambles cantonada amb Pintor Fortuny, on actualment hi  ha  un  hotel.  Comptava  amb  una  important  biblioteca  i  amb  diverses  seccions  –
Literatura i Belles Arts, Economia, Naturista, l’Escola Nocturna d’Estudis Mercantils i d’Idiomes,…- on els socis realitzaven les seves activitats, tenint en total més de 25.000 afiliats.
Constituïa un espai en el que els treballadors trobaven una cultura popular de qualitat i alternativa a la burgesa, sent sostingut pels propis obrers amb la seva dedicació i quotes, junt amb estudiants i professionals que aportaven els seus coneixements.
Formaren  part  de  l’AEP  un  ampli  ventall  de  persones  de  gran  capacitat  i  significació ciutadana,  com  Layret,  Companys,  Joan  Bastardes,  Jaume  Aiguader,  Josep  M.  De Sucre,  Angel  Pestaña,  Joan  Salvat  Papasseit,  Joan  Amades,  Salvador  Seguí,  Victor Colomer, Amadeu Hurtado, Joaquim Maurin, Jaume Serra Hunter, J.P. Fàbregas,….
L’AEP  va  tenir  un  paper  prominent  en  l’orientació  de  la  vida  ciutadana.  Va  realitzar nombroses campanyes: en defensa dels drets dels treballadors i dels ciutadans, contra la guerra  i  el  militarisme,…Organitzà  un  gran  nombre  de  debats  i  conferencies  amb aportacions  ben  diverses  de  tots  aquells  que  tenien  alguna  cosa  a  dir  per  enriquir  la cultura  catalana.  També  promogué  altres  tipus  d’activitats  culturals,  com  el  recital poètic de Federico García Lorca i Margarita Xirgu al teatre Barcelona que es va fer per celebrar la reobertura de diversos ateneus obrers llibertaris clausurats a conseqüència de
la  revolució  d’Astúries  de  1934.  Arrel  d’aquest  recital  Lorca  escriví  l’endemà  una emotiva  carta  als  seus  pares  en  la  que  explicava  com  es  desenvolupà  l’acte  que  va congregar a milers de persones, dins i fora del teatre. Lorca conclou dient: “Ha sido el acto más emocionante de toda mi vida”.
L’AEP  desenvolupà  la  seva  activitat  fins  que  les  tropes  franquistes  el  van  ocupar  el mateix  26  de  gener  del  1939,  sent  el  primer  indret no  institucional  que  ocuparen  les tropes franquistes comandades pel general Yagüe. S’expolià  el seu patrimoni, i els seus arxius juntament amb els llibres de la seva biblioteca van ser cremats a les Rambles.
Des  d’aquesta  data  i  durant  els  casi  quaranta  anys que  durà  la  cruenta  dictadura franquista l’AEP deixà d’existir.
El 1977, a partir de l’esforç d’un reduït nombre de persones,   l’AEP  renaixia de nou disposat a rescatar la memòria no tant sols de l’Ateneu, si no també la de tot un poble que havia lluitat contra el feixisme i que en determinants moments havia estat capaç de vèncer-lo, i disposat a continuar la tasca cultural i pedagògica que l’AEP havia realitzat durant  el  període  1902-1939.  Després  del  incendi  del  local  de  Reina  Amalia,  s’ubicà primer al carrer Montalegre 5 i desprès al Passeig de S. Joan 26, sempre en condicions precàries i de forma provisional. Avui  compta amb més de 200 socis.
L’Ateneu ha realitzat una important tasca de recuperació de la Memòria Històrica. Com a  Centre  de  Documentació  Històrico-social  disposa  en  l’actualitat  de  milers  de documents  i  publicacions  –  més  de  12.000  capçaleres-  recuperats  durant  els  darrers trenta anys, que ha anat classificant i arxivant, i d’uns 30.000 llibres, constituint avui una  font  imprescindible  de  consulta  per  tot  aquell que  investigui  sobre  el  moviment obrer o la cultura popular a Catalunya.
A  més  ha  desenvolupat  alhora  una  intensa  activitat pedagògica  i  cultural,  amb  la realització de nombrosos actes: conferències, debats, recitals poètics,  presentacions de llibres  i  de  documentals,  exposicions  itinerants,  com  la  de  Ferrer  i  Guardia,  la  de l’efervescència social dels anys 20, la de la premsa llibertària en la clandestinitat,…
I  també  ha  participat  activament,  junt  amb  altres  col·lectius  i  individus,  en  projectes ciutadans com el de “Repensar Barcelona”, el DVD “la ciutat suplantada”, etc.
Amb el fi de la Dictadura constituïa una qüestió d’elemental justícia que l’espoli que patí l’AEP fos reparat amb el màxim de rapidesa. Però més de 37 anys desprès de la mort del Dictador i més de 34 d’haver-se aprovat l’actual Constitució, l’espoli encara no ha sigut ni mínimament reparat, malgrat les nombroses gestions realitzades.
Gestions que s’iniciaren en la etapa en la que Narcís Serra fou Alcalde de Barcelona i que en els darrers anys s’han intensificat. Així des del 2004 l’AEP manté converses amb els regidors de Ciutat Vella, Carles Martí i Itziar González, i amb el Cap dels arxius de la  Generalitat,  Ramón  Albert.  L’octubre  del  2006  presentà  un  manifest  reclamant  la restitució del seu patrimoni, manifest que es presentà primer al CCCB i posteriorment a altres  entitats  com  l’Ateneu  Barcelonès.  L’Any  2008,  envià  una  carta,  en  la  que exposava  la  seva  situació  i  les  seves  reclamacions,  a  l’Alcalde  de  Barcelona,  al Conseller  de  Cultura  de  la  Generalitat  i  al  President  del  Parlament  de  Catalunya,  i  el professorat del Departament d’Història Contemporània de la UB va enviar una carta al Conseller de Cultura recolzant les demandes de l’AEP. El 2009, l’AEP envià una carta, similar a l’anterior, a tots els partits polítics amb representació institucional.
Finalment, en el Ple Municipal del Districte de Ciutat Vella del 3 de març del 2009, a proposta de ERC i recolzat per tots els partits polítics excepte el PP que es va abstenir, es  va  prendre  l’acord  de  proporcionar  a  l’AEP  un  local  estable  i  de  considerables dimensions on poder desenvolupar les seves activitats, en el barri del Raval.
Aquest acord del Ple però no s’executà durant el darrer mandat, tot i que el President del Districte, senyor Carles Martí, si va comprometre explícitament en la seva resposta a la interpel·lació que feu l’AEP en la Audiència Pública del 9 de març del 2010. Davant el persistent  incompliment  de  l’execució  de  l’acord  l’AEP  formulà  una  segona interpel·lació en l’Audiència Pública del 10 de març del 2011. El mandat finalitzà sense que ni tant s’hagués establert un calendari ni s’hagués concretat un local.
A  rel  de  la  segona  interpel·lació,  l’Excm.  senyor  Jordi  Hereu  Bhoer,  en  nom  i representació de l’Excm. Ajuntament de Barcelona i el senyor Manel Aisa Pàmpols en nom i representació de l’Ateneu Enciclopèdic Popular en la seva qualitat de President, amb data … de març del 2011, signaren un Protocol de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Ateneu Enciclopèdic Popular per a la cessió d’us d’un local, en el que entre  d’altres  extrems  s’especifica  que:  “L’Ajuntament  de  Barcelona,  en  el  termini
màxim  de  dos  anys,  a  comptar  des  de  la  signatura  del  present  Protocol,  oferirà  a l’Ateneu  Enciclopèdic  Popular  un  local  per  a  la  instal·lació  de  la  seva  Seu  i desenvolupar  les  finalitats  que  li  son  pròpies.”  …”El  local  que  s’oferirà  a  l’Ateneu Enciclopèdic  Popular  reunirà  les  condicions  necessàries  perquè  aquest  pugui desenvolupar  en  condicions  adequades  les  seves  activitats  tant  ateneístiques (conferències,  debats,  recitals,  exposicions,  documentals,  etc.)  com  arxivístiques  i  de consulta  publica.”  …  “Aquest  local  haurà  de  disposar  d’una  superfície  útil  compresa entre  els  750  m2  i  els  1000  m2.  El  local  haurà  de  disposar  com  a  mínim  de  planta
baixa.”.
A  data  d’avui  però,  apunt  de  superat  el  plaç  màxim establert  en  el  Protocol,  tot  i  les converses  que  s’han  mantingut  amb  l’Ajuntament,  aquest  no  ha  ofert  cap  local  que s’ajusti a les condicions establertes en l’esmenta’t Protocol, el que representa un altre flagrant  incompliment,  per  part  de  les  autoritats  municipals,  dels  acords  a  que  s’ha compromès l’Ajuntament de Barcelona.
Amb tot plegat, queda palès que els representants de les institucions que disposen de la  capacitat  per  reparar,  encara  que  sigui  parcialment,  l’espoli    que  patí  l’AEP,  els    hi manca la voluntat política per fer-ho. I d’aquesta manera no fan més que consagrar una flagrant injustícia, un  greuge, que  en aquest cas  concret és d’allò més punyent, donat que l’AEP va contribuir de forma important a conformar l’ànima d’aquella Barcelona que el 19 de juliol del 1936 fou capaç de vèncer l’exèrcit que es va aixecar per imposar el feixisme.
Sembla talment, com si avui encara estigués vigent la consigna de  guerra del general Mola: “Hay que acabar con la cultura obrera”. Consigna que el mateix 26 de gener del 1939 el general Yagüe aplicà amb diligència a l’AEP.

Abril 2013