Estimats ravalencs i ravalenques, us escric aquest comunicat per dir-vos que estic una mica decebuda pel vostre comportament en el cercavila show-bussiness de les festes del Raval. El Sr. Frías i jo havíem quedat amb Mr. Marshall i d’altres inversors estrangers, els germans Guinnes i la senyoreta Smirnova, per ensenyar-los alguns espais del barri que ara estan desaprofitats i que ells podien convertir en llocs atractius pel turisme.

Espais generadors de feina i riquesa: Un casino, un nou restaurant per en Ferran Adrià, un camp de golf, un burdell de luxe, apartaments turístics amb piscina per fer “balconing”…

Però vosaltres, que no enteneu el que és el progrés, vau mostrar-vos tan salvatges i desagraïts com de costum i ens vau fer escarni, broma i tabola.
A sobre, teniu la barra de reivindicar aquests llocs per fer les vostres cosetes d’okupes (Que si l’espai de l’immigrant, que si l’hort del xino, que si els C.S.O La Dispersa i Barrilònia, que si l’edifici dels Impahrables…)
Però a veure, tots aquests llocs donen diners? Per què no us agraden els centres comercials i els multicines, com a la gent civilitzada?

El grup Desacord i la Banda Mandanga també em van defraudar. Em pensava que tocarien i cantarien temes bonics i catalans com “La Santa espina” i “El virolai” però els Desacord van interpretar temes terroristes i els Mandanga tocaven música “xim pum, xim pum” d’Àfrica, Brasil i altres llocs llunyans i perillosos.

El més surrealista va ser la intervenció de les Prostitutes Indignades que no en tenen prou amb exercir el seu ofici alegrement i amb orgull que a sobre ho proclamen als quatre vents cantant i ballant.

Però el pitjor de tot, és que heu aconsseguit capgirar el cervell dels meus acompanyants i convidats, i els heu fet perdre el seny del tot. Per culpa vostra, en Frías s’ha obssessionat encara més amb aquest “rollo” de que és un entusiasta de l’autogestió, i està intentant fer-se amic dels gosso-flautes perquè l’ajudin a ocupar un edifici al Raval que es digui Can Frías; Mr.Marshall es va perdre al carrer Robadors i no vam saber res d’ell fins el dissabte seguent, quan va reaparèixer a les festes del Poble Sec dient que es queda a viure al Raval amb les prostitutes perquè s’ho passa molt bé jugant amb elles al Monopoly, encara que de moment sempre perd; els germans Guinnes han venut la fabrica que tenien a Irlanda i s’han associat amb Cal Cases per elaborar cervesa artesana; i la senyoreta Smirnova diu que us troba “tan salvatgement interessants 221; que s’ha quedat per fer “streaming” (no sé quin tipus de marranada deu ser, aquesta) de tot el que passa al barri.

També sou culpables de l’estat depressiu dels meus gossets d’esquadra. La vostra pressió ha fet que probablement els meus policies més musculats, depilats i sanguinaris vagin a presó per la mort de Juan Andrés Benitez. A més, ara, els altres tenen por i diuen que només volen detenir polítics i banquers corruptes, que estan més mal vistos pel poble. Evidentment això em posa molt trista.

He de dir, però, que si no estic emprenyada del tot, és perquè la meva carrera musical està agafant empenta. El nostre grup “No necesito meterme nada para no enterarme” ja té dos singles: “El Raval està en venda” i “La culpa es de los pobres” i aviat treurem el primer disc, finançat per tots vosaltres. Espero que el proper any poguem fer de “teloneros” al concert punky.

Fins aviat. I feu bondat, si podeu.

XXOO

PD: Espero que li feu un escarni igual de cruel al Jordi Martí per la pista d’esquí a la Zona Franca, perquè fins i tot jo trobo “hortera” aquesta proposta. ¿Qui anirà a esquiar a la zona Franca? (Jo i els meus amics amb estil i classe, no).