Ravala’t

Comença l’estiu, acaba el curs i aquí seguim

Tornen les campanyes d’estiu de sempre, les que tapen la realitat i ens distreuen del que és important. Sempre les mateixes històries: el civisme-incivisme, els manters, taxistes (controladors, pilots, precaris i treballadors), s’aturen els desnonaments (que no és poca cosa) i la saturació turística traspassa tots els límits, més una calor asfisiante (aquest canvi climàtic que és cosa de radicals antisistema) que fa por pensar en el futur que ens espera. Tots els partits polítics en campanya permanent, especialment a Barcelona, ​​adequant la realitat als seus interessos, per atacar o defensar-se sense afrontar la de cada dia. L’oposició amb el “la culpa és dels pobres i de la Colau” amb el suport dels poders fàctics i la majoria dels mitjans (també poders fàctics), l’Ajuntament a la defensiva i en minoria capejant el temporal i mentre la gent comú i corrent suportant la vida com pot entre tant teatre, pocavergonyes i salvapàtries. L’extrema dreta agredint com sempre i amb gran impunitat als de sempre: rojos i separatistes, homosexuals i lesbianes… La justícia mostrant cada vegada amb més claredat que és un instrument a favor dels poders i contra la gent i el patriarcat matant i agredint amb impunitat.

I ja preparant-nos per setembre que començarà calentitio, la tardor calenta es preveu incendiaria. Cal cuidar-se, prendre aire, reflexionar, organitzar-se, deixar-se de tonteries i buscar el sentit comú. Pensar que hem fet malament i que hem fet bé, com podem sumar, que sabem amb claredat i que no i posar-ho sobre la taula. Reconeixer els errors sense pena ni culpa i fer visibles els encerts. Interpel·lar i interpel·lar i no conformar-nos amb quatre discursos fàcils per quedar-nos contents. Afrontar els reptes amb valentia i tots els sentits ben oberts. Ens espera un any en què ens juguem moltes coses i no podem deixar la nostra vida i el nostre barri, la nostra ciutat, en mans dels polítics. Cal desemmascarar els farsants, cal interpel·lar els que vulguin fer alguna cosa positiva i a la gent hem de dir la veritat que això no es resol traient pit, que la situació és complicada i de difícil solució i que passa per posar a les nostres mans nostre futur. Ja hi ha avisos que això està passant, que la memòria rebel d’aquesta ciutat treu el cap sense demanar permís en cada lluita i en cada conflicte i ens anima a seguir.

A cuidar-se. Salut i sort.

Comienza el verano, termina el curso y aquí seguimos.

Vuelven las campañas de verano de siempre, las que tapan la realidad y nos distraen de lo importante. Siempre las mismas historias: el civismo-incivismo, los manteros, taxistas (controladores, pilotos, precarios y trabajadores), se paran los desahucios (que no es poca cosa) y la saturación turística traspasa todos los límites, más un calor asfisiante (ese cambio climático que es cosa de radicales antisistema) que da miedo pensar en el futuro que nos depara. Todos los partidos políticos en campaña permanente, especialmente en Barcelona, adecuando la realidad a sus intereses, para atacar o defenderse sin afrontar la de cada dia. La oposición con el “la culpa es de los pobres y de la Colau” con el apoyo de los poderes fácticos y la mayoría de los medios (también poderes fácticos), el Ayuntamiento a la defensiva y en minoría capeando el temporal y mientras la gente común y corriente sobrellevando la vida como puede entre tanto teatro, sinverguenzas y salvapatrias. La extrema derecha agrediendo como siempre y con gran impunidad a los de siempre: rojos y separatistas, homosexuales y lesbianas…. La justicia mostrando cada vez con más claridad que es un instrumento a favor de los poderes y contra la gente y el partiarcado matando y agrediendo con impunidad.

Y ya preparándonos para setiembre que empezará calentitio, el otoño caliente se prevé incendiario. Hay que cuidarse, tomar aire, reflexionar, organizarse, dejarse de tonterias y buscar el sentido común. Pensar que hemos hecho mal y que hemos hecho bien, como podemos sumar, que sabemos con claridad y que no y ponerlo sobre la mesa. Reonocer los errores sin pena ni culpa y hacer visibles los aciertos. Interpelar e interpelarnos y no conformarnos con cuatro discursos facilones para quedarnos contentos. Afrontar los retos con valentia y todos los sentidos bien abiertos. Nos espera un año en el que nos jugamos muchas cosas y no podemos dejar nuestra vida y nuestro barrio, nuestra ciudad, en manos de los políticos. Hay que desenmascarar a los farsantes, hay que interpelar a los que quieran hacer algo positivo y a la gente hay que decirle la verdad que esto no se resuelve sacando pecho, que la situación es complicada y de difícil solución y que pasa por poner en nuestras manos nuestro futuro. Ya hay avisos de que esto está ocurriendo, que la memoria rebelde de esta ciudad asoma sin pedir permiso en cada lucha y en cada conflicto y nos anima seguir.

A cuidarse. Salud y suerte.

10 agost, 2018

Comença l’estiu, acaba el curs i aquí seguim (cat/cas)

Comença l’estiu, acaba el curs i aquí seguim Tornen les campanyes d’estiu de sempre, les que tapen la realitat i ens distreuen del que és important. […]
6 agost, 2018

Per què no fem una convocatòria del barri per defensar que el CAP Raval Nord es traslladi a la Capella de la Misericòrdia

Per què no fem una convocatòria del barri per defensar que el CAP Raval Nord es traslladi a la Capella de la Misericòrdia, ja que sembla […]
4 agost, 2018

Sobre la massificació turística, la ciutat desbordada, el negoci deslligat, els veïns farts i … “la culpa és dels pobres” (cat/cas)

Sobre la massificació turística, la ciutat desbordada, el negoci deslligat, els veïns farts i … “la culpa és dels pobres” En una de les accions teatrals […]
3 agost, 2018

El bloque de Carme 106 estamos en lucha

El bloque de Carme 106 estamos en lucha, nos ha comprado un fondo de inversión Optimum Re Spain y quiere que nos vayamos. Nosotras hemos decidido. […]