El Lokal

L’Agora Juan Andrés Benítez i les lluites al Raval com a exemple. Com millor funciona el capitalisme pitjor funciona la vida, com intentar donar-li la volta.

Hi ha un malestar creixent en la vida diària, un malestar profund, vell i alhora nou que fa que la vida sigui pitjor, gairebé invivible moltes vegades, una malestar que es manifesta en resistències també velles i alhora noves i que busca desesperadament la manera de fer-li front i que desperta també les solucions simples, dures i autoritàries a què agafar-se.

El dia 5 d’octubre faran 5 anys de la mort brutal a mans dels Mossos d’Esquadra de Juan Andrés Benítez veí del Raval, una mort gratuïta, terrible i innecessària i una resposta impressionant d’una gran part del barri i de la ciutat que va cridar : Prou ​​brutalitat, prou Impunitat, Justícia Juan Andrés exigint una justícia que com tantes vegades no es va donar. Un any després el mateix moviment ocupa l’espai a la seva memòria, un espai buit, abandonat, mort per experimentar omplir-lo de vida i de lluita i durant quatre anys crear un jardí, una àgora, lliure, recuperar un espai de l’especulació de les escombraries , de la mort i de les rates per convertir-lo en un exemple per al barri, per a la ciutat, per les seves lluites, per menjar, de cultura alternativa.

Aquest espai simbòlic ha acompanyat en aquests quatre anys totes les lluites de la ciutat, ha hagut d’afrontar tots els problemes que es donen al carrer, ha hagut d’inventar maneres de gestionar-los al marge dels diners i de l’autoritat i ho ha aconseguit amb un esforç sobrehumà, una dedicació i el reconeixement del barri. No sense problemes, no sense errors però amb un balanç que demostra que podem fer aquestes coses, que podem fer-les bé enfront d’altres maneres de fer, les de sempre, les que han demostrat el seu fracàs i es presenten com a noves. Ja sabem aquests contes.

Ara la propietat denúncia, té la poca vergonya de fer-ho, compta amb la llei de la seva part i presenta com a normal, just i legítim un robatori que els veïns volem impedir amb la nostra raó, la nostra força i la nostra alegria. Tornem a cridar Prou ​​brutalitat, prou Impunitat. Està molt en joc, demostrar si podem frenar la avarícia del capital, si la força que puguem aconseguir sumar és capaç d’aconseguir-, si no és així, un cop més es demostrarà que no es pot contra ells, contra aquest capitalisme ferotge que només vol benefici, que se sent impune i es riu de tot.

De moment hem guanyat molt, tot i l’ofensiva contra el Raval i les seves veïnes, tot i tenir a totes les màfies legals i il·legals volent conquistar el nostre terriorio, el Raval rebel no es rendeix. Treu de la memòria de sempre, de la seva memòria llibertària el crit de No passaran, no mentre puguem impedir-ho. I buscarà des de la generositat la suma de tots els esforços per defensar l’Àgora, el CAP Raval Nord, la lluita contra els desnonaments, el dret a l’habitatge, contra el racisme, el masclisme i el patriarcat, contra l’opressió i la repressió.

Ànims i de les victòries i de les derrotes sortirà l’experiència per fer-ho millor. És una carrera llarga.

en castellano

El Agora Juan Andrés Benítez y las luchas en el Raval como ejemplo. Cuanto mejor funciona el capitalismo peor funciona la vida, como intentar darle la vuelta.

Hay un malestar creciente en la vida diaria, un malestar profundo, viejo y a la vez nuevo que hace que la vida sea peor, casi invivible muchas veces, una malestar que se manifiesta en resistencias también viejas y a la vez nuevas y que busca desesperadamente la manera de hacerle frente y que despierta también las soluciones simples, duras y autoritarias a las que agarrarse.

El día 5 de octubre harán 5 años de la muerte brutal a manos de los mossos d’esquadra de Juan Andrés Benítez vecino del Raval, una muerte gratuita, terrible e innecesaria y una respuesta impresionante una gran parte del barrio y de la ciudad que gritó: Prou brutalitat, prou impunitat, Justicia Juan Andrés exigiendo una justicia que como tantas veces no se dio. Un año después el mismo movimiento ocupa el espacio a su memoria, un espacio vacío, abandonado, muerto para experimentar llenarlo de vida y de lucha y durante cuatro años crear un jarin, un ágora, libre, recuperar un espacio de la especulación de la basura, de la muerte y de las ratas para convertirlo en un ejemplo para el barrio, para la ciudad, para sus luchas, para comer, de cultura alternativa.

Ese espacio simbólico ha acompañado en estos cuatro años todas las luchas de la ciudad, ha tenido que afrontar todos los problemas que se dan en la calle, ha tenido que inventar maneras de gestionarlos al margen del dinero y de la autoridad y lo ha conseguido con un esfuerzo sobrehumano, una dedicación y el reconocimiento del barrio. No sin problemas, no sin errores pero con un balance que demuestra que podemos hacer estas cosas, que podemos hacerlas bien frente a otras maneras de hacer, las de siempre, las que han demostrado su fracaso y se presentan como nuevas. Ya sabemos esos cuentos.

Ahora la propiedad denuncia, tiene la poca vergüenza de hacerlo, cuenta con la ley de su parte y presenta como normal, justo y legítimo un robo que los vecinos queremos impedir con nuestra razón, nuestra fuerza y nuestra alegría. Volvemos a gritar Prou brutalitat, prou impunitat. Está mucho en juego, demostrar si podemos frenar la avaricia del capital, si la fuerza que podamos conseguir sumar es capaz de conseguirlo, si no es así, una vez más se demostrará que no se puede contra ellos, contra ese capitalismo feroz que solo quiere beneficio, que se siente impune y se rie de todo.

De momento hemos ganado mucho, a pesar de la ofensiva contra el Raval y sus vecinas, a pesar de tener a todas las mafias legales e ilegales queriendo conquistar nuestro terriorio, el Raval rebelde no se rinde. Saca de la memoria de siempre, de su memoria libertaria el grito de No pasarán, no mientras podamos impedirlo. Y buscará desde la generosidad la suma de todos los esfuerzos para defender el Agora, el CAP Raval Nord, la lucha contra los desahucios, el derecho a la vivienda, contra el racismo, el machismo y el patriarcado, contra la opresión y la represión.

Animos y de las victorias y de las derrotas saldrá la experiencia para hacerlo mejor. Es una carrera larga.

15 Setembre, 2018

L’Agora Juan Andrés Benítez i les lluites al Raval com a exemple. Com millor funciona el capitalisme pitjor funciona la vida, com intentar donar-li la volta. (cat/cas)

L’Agora Juan Andrés Benítez i les lluites al Raval com a exemple. Com millor funciona el capitalisme pitjor funciona la vida, com intentar donar-li la volta. […]
14 Setembre, 2018

Un bon gest, ens convida a la manifestació La Barceloneta en lluita i responem no gràcies

Un dia abans, tard però s’agraeix, ens envien una carta convidant-nos a la manifestació del dissabte 15 de setembre: “Tsunami Veïnal, Barcelona no funciona”. Cal establir […]
13 Setembre, 2018

Concentració per la defensa d’un CAP Nou Digne al Raval Nord Ja!

Convoquem una concentració el divendres día 14 a les 9h, davant del CAP Raval Nord Davant la presència de tècnics de les administracions responsables de trobar […]
12 Setembre, 2018

No en el nostre nom i som del Raval (+ abajo en cast)

Ja fa dies anem sentint de la convocatòria sense gaire claredat i sense una informació pública de qui convoca i quins són els objectius. Avui ens […]