L’operació Bacar, un dispositiu de guerra ha ocupat el Raval en la lluita contra el narcotràfic (cat/cas)

Hay que escuchar y movilizarse, hay que hacer asambleas y ocupar la calle (cas/cat)
26 octubre, 2018
Conversa i presentació del llibre: ‘Tras las huellas de una vida generosa…’ amb Manel Aisa
2 novembre, 2018

L’operació Bacar, un dispositiu de guerra ha ocupat el Raval en la lluita contra el narcotràfic (cat/cas)

L’operació Bacar, un dispositiu de guerra ha ocupat el Raval en la lluita contra el narcotràfic.

Més de 800 policies al mateix temps que un helicòpter despertava a les 7 del matí tot el barri per a realitzar una operació acompanyada d’un sens fi de càmeres i micròfons per aturar més de 50 persones, entrar en més de 30 domicilis i tancar narcopisos per ordre del jutjat 27 de Barcelona. Una operació de cinema, amb tot ús de mitjans a primera hora del matí mitjançant la qual es pretén demostrar que si que hi ha una lluita contra el narcotràfic, que si és eficaç quan és necessari i que les queixes dels veins són infundades doncs s’estava treballant i quan ha calgut s’ha efectuat el cop “quirúrgic”.

Mai havia vist una cosa així, és nou, espectacular i fa l’efecte que l’objectiu primer ha estat impressionar. No hi ha dubte que resultava insuportable l’ús i abús amb total impunitat del fenòmens dels narcopisos, ocupant l’espai, molestant als veïns amb total prepotència i arrogància davant la deixadesa institucional. La mobilització del veïnat de forma autònoma i assembleària, valenta i decidida és la que ha frenat, la qual ha tret el problema al carrer davant de la irresponsabilitat de bancs que no han denunciat en la majoria dels casos els narcopisos, si pel contrari han denunciat les famílies que no han pogut pagar els lloguers abusius.

Aquest deixar fer per part de l’estat i el mercat genera malestar i malviure i normalitza intervencions a l’extrem que fan por, intervencions que caldrà veure quin resultat donen i si acosten solucions cada vegada més repressives a problemes socials. Per això no ens agraden, no volem que es facin així, volem intervencions socials, volem pisos de lloguer social, volem recuperar per a les veïnes dels pisos abandonats pels bancs. Volem que la iniciativa privada respongui pels seus excessos i no ho hagi de fer l’administració amb diners de tots. estem farts de veure com es desnonen narcopisos i el propietari no els tanca, ho ha de fer l’ajuntament, o els hem de recuperar les veïnes per a un ús públic.

Després ens estranyem que guanyin eleccions polítics corruptes i de mà dura, que hi hagi una deriva autoritària i neofeixista al món. Per aplicar mà dura millor la gent sense complexos. Per aplicar solucions justes ha de ser la mobilització de la gent sense que l’objectiu prioritari sigui el de la llei i l’ordre. Ho venim avisant fa temps, no volem que les nostres accions es resumeixen en demanar més policia, més grans penes i més gent a la presó.

El temps dirà el resultat d’aquesta operació, mentre ocorria paràvem 2 desnonaments al barri, festejávem el triomf a Mèxic de la gent d’Atenco que parava després de 18 anys de lluita contra l’aeroport i defensava les seves terres i maleíem el triomf “democràtic” al Brasil d’un president per al qual no hi ha paraules per definir la magnitud del desastre. Nosaltres, com la resta a lluitar i a exigir els nostres drets mani qui mani i si el que mana és més receptiu i ens fa cas doncs millor, sense la nostra exigència estarem en mans del desastre ja que cada vegada se senten més forts.

en castellano

La operación Bacar, Un dispositivo de guerra ha ocupado el Raval en la lucha contra el narcotráfico.

Más de 800 polícias a la vez que un helicóptero despertaba a las 7 de la mañana todo el barrio para realizar una operación acompañada de un sinfin de cámaras y micrófonos para detener más de 50 personas, entrar en más de 30 domicilios y cerrar narcopisos por orden del juzgado 27 de Barcelona. Una operación de cine, con todo uso de medios a primera hora de la mañana mediante la que se pretende demostrar que si que hay una lucha contra el narcotráfico, que si se es eficaz cuando es necesario y que las quejas de los vecinos son infundadas pues se estaba trabajando y cuando ha sido necesario se ha efectuado el golpe “quirúrgico”.

Nunca se habia visto algo así, es nuevo, espectacular y da la impresión que el objetivo primero ha sido impresionar. No hay duda que resultaba insoportable el uso y abuso con total impunidad del fenómenos de los narcopisos, ocupando el espacio, molestando a los vecinos con total prepotencia y arrogancia ante la dejadez institucional. La movilización del vecindario de forma autónoma y asambleária, valiente y decidida es la que ha frenado, la que ha sacado el problema a la calle frente a la dejadez de bancos que no han denunciado en la mayoría de los casos los narcopisos, si por el contrario han denunciado a las familias que no han podido pagar los alquileres abusivos.

Este dejar hacer por parte del estado y el mercado genera malestar y malvivir y normaliza intervenciones al extremo que dan miedo, intervenciones que habrá que ver que resultado dan y que acercan soluciones cada vez más represivas a problemas sociales. Por eso no nos gustan, no queremos que se hagan así, queremos intervenciones sociales, queremos pisos en alquiler social, queremos recuperar para las vecinas los pisos abandonados por los bancos. Queremos que la iniciativa privada responda por sus desmanes y no lo tenga que hacer la administración con dinero de todos. estamos hartos de ver como se desahucian narcopisos y el propietario no los cierra, lo tiene que hacer el ayuntamiento, o los tenemos que recuperar las vecinas para un uso público.

Después nos extrañamos que ganen elecciones políticos corruptos y de mano dura, que haya una deriva autoritaria y neofascista en el mundo. Para aplicar mano dura mejor la gente sin complejos. Para aplicar soluciones justas ha de ser la movilización de la gente sin que el objetivo prioritario sea el de la ley y el orden. Lo venimos avisando hace tiempo, no queremos que nuestras acciones se resumen en pedir más policía, mayores penas y más gente a la cárcel.

El tiempo dirá el resultado de esta operación, mientras ocurría parábamos dos desahucios en el barrio, festejábamos el triunfo en México de la gente de Atenco que paraba después de 18 años de lucha contra el aeropuerto y defendía sus tierras y maldecíamos el triunfo “democrático” en Brasil de un presidente para el que no hay palabras para definir la magnitud del desastre. Nosotros, como el resto a luchar y a exigir nuestros derechos mande quien mande y si el que manda es más receptivo y nos hace caso pues mejor, sin nuestra exigencia estaremos en manos del desastre pues cada vez se sienten más fuertes.

Comments are closed.